LA TORRE DE GARRAF I ELS PIRATES
Deixa un comentariTocant a mar , a redós de l’actual carretera de les costes del Garraf, C-31, s’aixeca al costat d’un restaurant, talment com un arbre equivocat de paisatge, una de les portes del Penedès: la Torre de Garraf.
La Torre de Garraf és una torre de vigilància de planta circular documentada des del segle XIV. Els reis de Catalunya i Aragó van vendre la Quadra de Garraf i tots els drets senyorials al Capítol de la Catedral de Barcelona. El Capítol es veié obligat al llarg dels anys a fer obres de millora i reparació de la torre i la masia adjunta permanentment degut a les guerres i els desembarcaments dels pirates que s’anaven succeint.
Els atacs de pirates moros -turcs i algerians sobretot- van constituir un greu problema durant segles per a les poblacions costaneres. Els pirates s’emboscaven en les cales entre Sitges i Castelldefels, i quan passava alguna embarcació l’atacaven. En aquests fets té el seu origen el topònim corresponent a la cala Morisca, situada vora de la de Vallcarca. Els pirates no es limitaven a assaltar només embarcacions, sinó que també desembarcaven a terra i atacaven masos aïllats.
El rei Alfons I de Catalunya i Aragó (1152?-1196) havia fundat el monestir de Sant Vicenç de Pedrabona l’any 1163. L’establiment religiós es trobava a l’esquerra del torrent de Garraf, a prop de la masia de Can Lluçà; l’anomenada Era del Prior i el coster de la Fita poden ser-ne els darrers vestigis. El priorat de Sant Vicenç era ja en decadència al segle XIV degut als atacs dels pirates i la pobresa de recursos i el 1423 fou unit a la canònica barcelonina de Santa Eulàlia del Camp. Hi ha constància documental d’un desembarcament de pirates a Vallcarca el 1669 i d’atacs a embarcacions davant les costes de Garraf en els anys 1715 i 1823.
El 1872 l’Estat va vendre la Quadra de Garraf en pública subhasta, que va passar a ser propietat del comte de Güell, el qual volia edificar-hi un pavelló de caça que no s’arribà a fer. Temps després encarregà un celler amb habitatge annex i la restauració de la torre.
És un conjunt d’edificacions -celler, residència i capella- en estil gaudinià. D’autoria i datació discutida, alguns historiadors l’atribueixen al deixeble de Gaudi, Francesc Berenguer i Mestres, que l’hauria bastit en la darrera dècada del 1800, i altres autors, com l’expert gaudinià Joan Bassegoda i Nonell, en fan coautor el propi Gaudí. En destaquen els arcs parabòlics, l’ús del ferro forjat i l’obra vista, la asimetria i diverses referències medievalistes. De composició orgànica, mur lateral i teulada es fonen en un únic prisma triangular ajagut sobre una de les cares.
PER SABER-NE MÉS.-
Història i recorregut del Camí de les Costes de Garraf, Magí Miret i Mestre, Ignasi Muntaner.(Miscel·lania Penedesenca 1995).
“Garraf de Ramon Picó”, Vinyet Panyella. (Miscel·lania Penedesenca . 1980).
Llista de béns culturals d’interès nacional del Garraf. http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_b%C3%A9ns_culturals_d%27inter%C3%A8s_nacional_del_Garraf
Publicat el 16-05-14 a El 3 de vuit