EL BARRINAIRE -Josep Arasa i Ferrer

"Tan sols quan has demostrat la teva capacitat de convertir-te en un problema pots començar a negociar amb el món la part de raó que creus que t'ha de correspondre" Enric Vila

11 d'abril de 2016
0 comentaris

LA TORRE DE BELLVEI

La Torre de Bellvei pren també el nom de Torre de Cal Roig pel fet de trobar-se integrada dins l’arquitectura d’aquest casal gòtic situat al mig de la població. La torre està molt restaurada (1932) fins i tot, fou en part refeta i es va variar la seva forma. Actualment està arrebossada i pintada de color marró, presenta un matacà i dues obertures molt estretes d’arc de mig punt i una altra de forma quadrada, col·locades anàrquicament. A la banda esquerra hi ha una estructura quadrangular sostinguda per dues cartel·les. La Torre de Bellvei fou declarada Bé Cultural d’Interès Nacional, del patrimoni cultural català.

Cal Roig és una casa de tres pisos i gran llargada, restaurada i emblanquinada. Els baixos tenen una porta d’arc de mig punt dovellat i una finestra quadrada i dues aparellades amb reixat i forma rectangular. El primer pis consta d’un balcó amb llinda i barana de ferro forjat, a la dreta hi ha dues finestres aparellades d’arc trilobat. A les golfes es troben unes petites finestres rectangulars col·locades horitzontalment. A la façana es pot veure la data de 1796. La casa ha estat restaurada. En una fotografia es pot veure que l’any 1920 l’edifici era més alt. Tenia també tres pisos però les golfes actuals eren un tercer pis, en el qual hi havia una sèrie de balcons. El segon pis també presentava obertures diferents, ja que totes eren balcons.

La Torre de Bellvei, pot relacionar-se amb l’antiga fortificació de Bellvei, documentada per primer cop l’any 1037, en la concòrdia d’un plet de lí­mits entre Bernat Otger, senyor del castell de Castellet, i l’abat Guitard de Sant Cugat del Vallés, on s’esmentava la torre anomenada Bellvei que era de Tedbert.

Aquest recinte fortificat va donar origen al llinatge dels Bellvei a partir del segle XII. Un d’ells, Arnau de Bellvei, propietari de la torre, era de l’ordre de l’Hospital i preceptor de la casa de Sant Valentí de les Cabanyes. El 1326 Guillem de Bellvei comprà  el castell de Lavit per nou anys i, com que els seus descendents es negaven a restituir-lo, hagué d’intervenir el rei Pere III per a obligar-los a la restitució. Aquesta fortalesa no fou mai un castell, sinó una fortalesa menor, devia ésser una quadra ja que es trobava dins el terme de Castellet. El 1370 era d’Eimeric de Bellvei. El 1556 el senyor Bernat Ferrer era baró de Castellet, Bellvei i les quadres de la Muga. Aquestes mateixes possessions el 1620 eren de la baronessa Maria d’Aguilar. Al segle XVIII Castellet i Bellvei eren del compte de Santa Coloma, molt poderosos i amb extensos dominis.

El 1358 hi havia 32 focs (cases). La pesta del segle XIV reduí aquests focs, i el fogatjament de l’any 1553 només n’esmenta 17,5,  cinc dels quals tenien el cognom de Lluc, que donaria nom al torrent dit també dels Masets. El 1780 es van censar un centenar d’habitants, que es triplicaren en poc menys de 70 anys. El creixement no es deturà  fins el 1860, any en que la població total era de 903 h.

Publicat a El 3 de vuit de 08-04-16


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.