Josep Arasa i Ferrer

Sant Raymundus de Catalonia –Sant Raimon- nat al castell de Penyafort de la Ràpita va  morir l’any 1275 quan ja tenia cent anys al convent de Santa Caterina –avui enderrocat- de Barcelona. Des de aquell moment fins el 29 d’abril de 1601, en que fou canonitzat, van sovintejar les demandes reials i populars per que l’església catòlica el fes sant.

Quan el van canonitzar Barcelona va fer grans festes. El virrei Llorens de Figuerola va manar disparar tota l’artilleria dels baluards i torres. Es van celebrar certàmens literaris, justes poètiques, competicions de cavallers. Es van publicar romanços, odes, sonets, …. en una profusió i abundància mai vistes.
Barcelona el nomena patró, Vilafranca va fer el mateix. Se l’honorà a les terres tortosines, a la Costa Brava, a Montserrat, a Lleida, al bisbat de Vic, a Ripoll, al Priorat…

Al Penedès cada poble li va fer un altar. Al Pla de Santa Maria li van dedicar un temple romànic. A Albinyana, a Font-rubí a Olèrdola, a Sant Quintí, o a Cubelles s’aixecaren altars dedicats a Sant Raimon. Malgrat que avui se n’ha perdut el rastre.

A Moja es va fer una confraria que duia el seu nom i es dedicava a recaptar les messes a les eres quan es batia. Les messes era una almoina de gra per les necessitats del culte. A Sitges compartia altar amb Sant Abdó i Sant Senén. A Vilanova van fer altar i confraria a la parròquia de Sant Antoni.

A Masllorenç van fundar una capella sota la seva advocació a la qual els pagesos de la Bisbal del Penedès Joan Vinyals i Maria Llagostera, el maig de 1773, instituïren un benefici –aportació econòmica- amb l’obligació de celebrar la missa el dia del sant (7 de gener) i 150 dies més, i ensenyar doctrina i llegir i escriure als nens pobres dels rodals.

En la visita de 1636 el bisbe diu que a Olivella tenien un altar dedicat al sant no compartit amb cap altre. A Puigdàlber el tenien com a copatró i també tenia altar propi i no compartit.

El frares Dominics començaren les obres al castell de Penyafort a la Ràpita per convertir aquelles dependències en convent l’any 1602. A l’altar de l’església hi havia una talla de la imatge del sant i un monumental retaule fet de dos trossos. El de dalt havia estat pintat a Roma per encàrrec del Mestre General de l’ordre P. Ripoll. En el moment de la Guerra del Francès la part millor del retaule va ser robada, i l’any 1815 els frares n’hi posaren un altre.

A cada costat de l’altar hi havia una caixa. Al de l’epístola era un senzill bagul buit, amb la inscripció En esta caixa es estat lo cos de Sant Ramon de Penyafort. Procedia, segons sembla, del Convent de Santa Caterina, abans de fer-se el mausoleu de pedra havia servit pel cos del sant. A la caixa de l’altre costat es podia llegir: Así está lo cos del venerable Pare Fra Joan Guasch. Mestre en Sagrada Teologia, fill de Vilafranca del Panades y fundador de esta Santa Casa.

Al peu de l’altar hi havia una llosa sepulcral amb la inscripció: Vas del senyor March Joan de Spuny y d’Argensola i dels seus. Amb el seu escut format per una au amb les ales esteses i tres punys, escut que es venia repetint en algunes claus de l’edifici. La qual cosa corrobora que el senyor d’Espuny va contribuir abastament en la construcció del convent.

La ràpida difusió penedesenca de la devoció al Sant va compensar els més de tres-cents anys que van passar entre la seva mort i la canonització.