Estic de sort, gaudeixo de bona salut. Avui he anat al metge, i allà, pacientment, he escoltat mil histories que han transformat les meves dolences en potencials. A la sala d?espera, amb paciència i oïda, m?he reafirmat: la sanitat publica, la més propera als ciutadans, no funciona.

Cas 1.- Una persona aparentment afectada per un glaucoma ocular, amb pèrdua progressivament ràpida de visió, va al metge de capçalera d?una localitat propera a Barcelona, aquest el desvia vers l?especialista corresponent. Li han donat hora de visita per dintre de set mesos.

Cas 2.- Ll.F. és va desllorigar el genoll el mes de març, la va atendre el metge de capçalera que la va desviar al traumatòleg corresponent, que amb una certa diligència la va visitar a finals d?abril. Va demanar-l?hi unes radiografies, que la Sanitat publica no va poder fer fins el 29 d?octubre. Amb les radiografies fetes va demanar, de nou, visita pel traumatòleg, que la va rebre el 5 de novembre. El traumatòleg li va recomanar, uns exercicis de recuperació a fer en el mateix centre sanitari, amb l?advertiment que actualment hi ha una llarga llista d?espera i no sap quan podrà tenir hora, les seves previsions apunten cap els mesos de març o abril del 2008. Un any després de l?accident, i 11 mesos després de rebre l?alta mèdica, podrà començar la recuperació.

Cas 3.- J.M. d?un poble de la Segarra, cau d?una escala collin olives, es trenca el braç i algunes costelles. Vesprejava. A la comarca hi ha poca cobertura de mòbils, no poden avisar cap ambulància. Amb un cotxe privat van primer a Guissona on no troben cap metge per atendre?l. Amb el mateix vehicle van fins a urgències de Cervera, allà és troben que a aquella hora ja no li poden fer cap radiografia. Li emboliquen de nou el braç i amb una ambulància el desvien al proper centre hospitalari: Lleida situat a 70 kmts.

Cas 4.- J.A. te una lesió a la planta del peu que cada dia que passa li dificulta més caminar. El va visitar el metge de capçalera i lògicament el va enviar cap al traumatòleg, era el mes d?agost. El traumatòleg preveu visitar-lo el mes de gener ( 6 mesos més tard). En J.A. ja coixeja.

Els hi asseguro que podria seguir explicant anècdotes i despropòsits fins a emplenar un llibre, però callo per no avorrir.

Si a tot això hi afegim, que la majoria de metges son forasters i no ens entenen quan parlem, que els altres van sobrecarregats de feina, que tots plegats tenen un nombre mínim de pacients a atendre per dia i que tenen el seu treball minutat, obtindrem un servei sanitari que cada cop s?assembla  més al de molts altres països europeus: Bulgària, Albània, Romania, etc.

La sanitat no funciona i les queixes són escasses. Potser perquè ens hem habituat a la seves mancances i la majoria de la població indígena ha optat per la sanitat privada; potser perquè la queixa és un exercici democràtic realitzat majoritàriament  pel jovent i aquest sector és qui menys l?utilitza; potser perquè la sanitat publica ha esdevingut el reducte d?atenció a emigrants i desvalguts; no ho sé. El cert és que la sanitat, els centres d?atenció primària, no ens donen l?atenció que mereixem.

Properament tornaré a la sala d?espera del metge del meu poble, segur que aprendre alguna cosa d?interès per fer-ho saber al Departament de Sanitat, únic responsable d’aquests afers..