LA REPRESSIÓ DEL POBLE GITANO (1/2)
Deixa un comentariLa paraula gitano procedeix d’egiptano, perquè al segle XV es pensava que els gitanos venien d’Egipte. Quan van arribar a Europa, molts grups de gitanos es presentaven a si mateixos com a “nobles egipcians”. La paraula caló pareix procedir de l’indostànic kâlâ, que vol dir “negre”
El poble gitano, poble rom, romanís, bosnians, zíngars,.. és un grup ètnic divers que viu principalment a l’Europa del Sud i de l’Est, l’Orient mitjà, l’Àsia menor, als EUA i Amèrica Llatina. Es creu que la major part prové de les regions índies de Panjab i el Rajasthan, una zona entre l’Índia i el Pakistan. Es desconeix la raó que va empènyer els rom a marxar del seu territori, però se sospita que va ser una deportació en massa dels perdedors d’una cruel guerra que hauria tingut lloc a la darreria del segle IX. Després d’una estada a Pèrsia, van anar cap a l’Àsia menor, on es van establir durant el segle XIV. Una branca del poble gitano va anar a l’Europa central i una altra va anar-se’n al nord d’Àfrica. L’entrada dels gitanos a Europa es documenta a partir dels primers anys del segle XV. A finals d’aquest segle, la ruta del sud i la del nord ja s’haurien unit en algun punt del sud d’Europa. Fins al segle XVIII s’havia dit que els gitanos utilitzaven un argot de malfactors. Però els gitanos parlen una llengua antiga i encara viva, el romaní, que té diversos dialectes i que sembla procedir d’una forma dialectal del sànscrit.
Els gitanos van ser rebuts amb curiositat i, fins i tot, amb respecte, i alguns prínceps i senyors oferien escorta a les seves comitives, que es presentaven com a pelegrins cristians. Però el desacord amb les comunitats receptores era quasi total al començament del segle XVI, quan ja havien estat expulsats o perseguits en quasi tot Europa. Al segle XVI, pràcticament tots els estats n’havien fet ordres d’expulsió, repressió o assimilació. Aquesta situació de persecució, unida al seu escàs interès per l’agricultura o per les professions liberals, va accentuar el caràcter itinerant dels gitanos.
El nombre de lleis, pragmàtiques, decrets, reglaments i mesures d’excepció específiques contra els gitanos a tot arreu és tan alt que seria impossible enumerar-les. Només a Espanya es van promulgar, des de l’any 1499, més de 280 pragmàtiques contra el poble gitano.
Les formes de repressió de les autoritats i de la societat han estat molt variades, des de la simple marginació i criminalització fins a la mort, passant per la sedentarització forçosa, la deportació i el desterrament, el càstig corporal i la mutilació, l’esclavitud, els treballs forçats a les galeres, la presó o reclusió en barris: ghettos. Els gitanos es van veure severament perseguits, i fins i tot exterminats durant el segle XX. Fins a mig milió de gitanos, se’n desconeix el nombre exacte, van ser exterminats pels nazis. Durant la dictadura franquista van ser perseguits i assetjats.
L’estat amb el nombre més gran de gitanos del món és Turquia, on en viurien entre 2 i 5 milions. El juliol del 2006, l’estat amb el nombre més gran de gitanos de l’Unió Europea és l’espanyol, on en viuen uns 600.000.