Josep Arasa i Ferrer

La plaça de la Verdura de Vilafranca, o plaça de Sant Joan, també coneguda com plaça de les Cols, és una plaça de planta rectangular amb porxos a dues bandes contigües i una font central. Als altres dos costats hi ha la façana lateral de la Capella de Sant Joan i la Plaça de la Vila.

Antigament, la pagesia de la comarca omplia diàriament la plaça de Sant Joan per vendre els seus productes. Actualment, tot i que ha disminuït el nombre de parades, el mercat es segueix celebrant els matins de cada dia feiner a la mateixa plaça. En una de les façanes de les cases encara es pot veure una imatge al fresc que fa palès el pes de la pagesia en la vida i l’activitat vilafranquina.

La plaça té el seu origen en l’expropiació, per la desamortització de 1836, de l’antiga propietat de la Comanda dels Cavallers de Sant Joan de Jerusalem, i en el seu posterior enderroc l’any 1845. L’enderrocament de la Comanda incloïa el de l’església de Sant Joan. Sortosament es va salvar per la defensa que en feu, entre d’altres, el pintor i escriptor Pau Milà i Fontanals (1810-1883).

L’ordre militar tenia uns horts i un edifici amb claustre amb una superfície total de 85 x 27 metres (2.295 m2). L’edifici de la Comanda disposava, a l’entorn d’un pati central, d’un celler, forn , estable, graner, dormitori, i dipòsits a la planta baixa; i de dormitoris, cuina menjador, despatx i habitació del comanador a la planta superior, a la qual s’accedia mitjançant una escala des del patí.

La forma i proporcions de la plaça actual deriven directament de la forma del solar desamortitzat. El projecte fou del mestre d’obres vilafranquí Josep Inglada i Estrada, el qual primer va construir l’ala major de la plaça, oposada a la façana lateral de la Capella de Sant Joan.

El 1866 es tancà l’espai de la plaça amb la construcció de nous edificis porticats i s’hi instal·là la font central que substituïa una altra que estava adossada a una paret veïna. La font fou inaugurada el 30 d’agost d’aquell any, és de quatre cares, reposa sobre una base circular, per damunt les piques s’aixeca una columna prismàtica de secció quadrada i està coronada amb un cos cúbic. Va dirigir les obres l’arquitecte  Modest Fossas i Pi (Barcelona 1834-1904).

El 1885 s’elevà el nivell de l’espai interior de la plaça destinat a la venda de fruites i verdures. El 1936, amb l’enderroc de la casa Moy per dotar d’una plaça la Casa de la Vila, es trencà la unitat de la Plaça de Sant Joan en fusionar ambdós espais.

La desamortització  va consistir a posar al mercat, mitjançant subhasta pública, les terres, i béns no productius en poder de les anomenades “mans mortes”, que no les conreaven. La desamortització de 1836 promoguda per Juan Alvarez  Mendizábal, president del Consell de Ministres, va expropiar gran part de les propietats de l’Església, malgrat que aquesta no va rebre cap compensació a canvi. Per això l’Església va prendre la decisió d’excomunicar tant als expropiadors com als compradors de les terres, el que va fer que molts no es decidissin a comprar directament les terres i ho van fer a través d’intermediaris o testaferros.

Publicat a El 3 de vuit el 07-11-14

Per saber.ne més:

Aquella plaça vilafranquina, Joan Bosch i Planas, Joan Solé i Bordes, Ed.Vilatana 1994

Font de Sant Joan. Ajuntament de Vilafranca. http://www.vilafranca.org/jsp/directori/detall.jsp?id=41678

Places porxades a Catalunya, Maria Rubert de Ventós, Universitat Politècnica de Catalunya 2006