LA MONARQUIA SOTA MÍNIMS

Deixa un comentari

Aquest titular no tracta de la situació econòmica dels reis, reines, prínceps i demes entretinguts i entretingudes de l’estat, que com a primera institució haurien de patir la part més greu crisi econòmica. És la transcripció d’un estudi del CIS (Centreo de Investigaciones Sociológicas) que el diumenge publicava Público (14/03/10).

La valoració de la corona està sota mínims històrics, fins i tot, els joves de l’estat (entre 18 i 24 anys) suspenen la institució…..

En un societat moderna mantenir una rèmora com la monarquia es molt poc atractiu. La seva popularitat va arribar al seu zenit amb el cop del 23 de febrer (auto-cop?)i amb el paper que va jugar en Juan Carlos a la transició des del franquisme. Des de llavors no ha deixat de caure fins arribar a les quotes de popularitat actuals.

Malauradament, l’article no reflecteix quan és va fer, ni dona les dades per comunitats i tan sols exposa els resultats en funció de l’edat. Un article que aixeca un cert ferum quan qui el publica és un mitja tan proper a la presidència del govern estatal. No esta gens clar si estan impulsant un referèndum sobre el model d’estat, una abdicació del rei Borbó cap el seu successor, mostrar un malcontentament o simplement desgastar la institució.

La Monarquia es una intuïció poc valorada en general amb una nota de 5,54, desprès de l’Exèrcit i de la policia, però per davant dels ajuntaments i dels governs autonòmics.

Com a pecador impenitent, tendeixo a creure que tothom veu el mon pel mateix forat i, conseqüentment, encara em sorprèn la nota elevada que treuen els Borbons. Però el que més em crida l’atenció, és que tots els grups d’edat creguin que la institució més respectable és l’Exèrcit (5,96).
Això justifica que cap partit vulgui limitar les milionàries despeses militars, la seva presencia en guerres d’ocupació i la seva permanent política de canvi d’armament. Un argument més per creure que els partits polítics han esdevinguts eines electorals i han oblidat el servei al país i a la ideologia que diuen defensar.

 

Aquesta entrada s'ha publicat en Sense categoria el 15 de març de 2010 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.