Josep Arasa i Ferrer

A la zona del Vinyet a Sitges, entre els segles I i V dC, hi va haver una vil·la romana. Era un lloc molt ben comunicat, per on passaven dos camins, un que portava de Sitges a la Geltrú i un altre que unia Sitges amb Ribes i Vilafranca del Penedès.

La història del Vinyet com a capella comença a l’edat mitjana. L’ermita està documentada des del 1174. L’edifici actual és del segle XVIII, i s’hi conserven alguns vestigis d’etapes anteriors, com la inscripció de l’any 1552 a la porta lateral d’accés. L’inici de les obres va fer-se l’any 1727 i el 2 d’agost del 1733 es va beneir el temple. L’any 1886 es va construir la plaça que hi ha al costat de l’església , un projecte de reforma urbanística que dirigí Jaume Sunyer i Juncosa i que es va inaugurar el 5 d’agost de 1887.

L’església actual és una construcció de tres naus, les laterals de menor altura i un absis semicircular molt sobresortint. La coberta és a dues vessants, de teula àrab. El campanar és de base quadrada i té coberta de rajola. El campanar es va reformar el 1872. La façana es va remodelar l’any 1886, és de composició simètrica, té porta d’accés centrada d’arc de mig punt, emmarcada per quatre columnes d’inspiració dòrica i entaulament amb fris. A l’exterior esquerra de l’església, en un petit porxo (el porxo dels Poetes), s’hi enquibeixen els llantions i espelmes dels fidels. Al Porxo s’hi exhibeix una col·lecció de textos en ceràmiques decorades.

Segons la llegenda, un moro, criat dels propietaris del Castell de Sitges, cavant una vinya donà un cop a una imatge que estava enterrada i li trenca el braç esquerra. Cregué el criat que es tractava d’una nina i la posa al sarró per regalar-la a la filla de l’amo. En arribar a la casa pairal la imatge havia desaparegut. L’endemà la va retrobar al mateix lloc on l’havia trobat el dia abans i la va tornar a recollir i portar a la casa. Passa el mateix tres vegades. Aleshores ho explicà als seus amos i es van adonar que la nina no era altra que la figura de la Mare de Déu. Li edificaren una ermita en aquella mateixa vinya.

Els sitgetans demanaren la seva protecció durant la Guerra del Francés, tal com conten els seus goig, “Vostra Església fou salvada / del francès en la cruel guerra, / ni Sitges fou saquejada / ni patí com altra terra; / i celebrant a porfia / vostre empar en tal desfet”.

La talla de la Mare de Déu del Vinyet va ser enterrada durant la guerra civil 1936-39. La imatge, però, no estava prou protegida, i en treure-la a la llum es constatà que estava tota malmesa. L’escultor Pere Jou  (El 3 de vuit 02-01-15) feu una nova imatge, que és la que avui presideix el temple. A l’església destaquen els exvots, vaixells o quadres que pengen a l’escala del cambril de la Mare de Déu. La del Vinyet era invocada per les dones estèrils i les parteres, i les campanes del santuari per l’auxili de mariners i pescadors. El dia de la Mare de Déu del Vinyet és el 5 d’agost.

Publicat a El 3 de vuit el 27 de juliol de 2018