Josep Arasa i Ferrer

Durant la Guerra Civil (1936-1939) les costes catalanes es fortificaren ja que temien un possible desembarcament de les tropes franquistes. S’instal·laren bateries per protegir tot el litoral, però aquestes bateries, majoritàriament, tenien molt poc valor militar, ja que eren peces desfasades, en molts casos amb més de cinquanta anys d’antiguitat. Tot i així, a principis de 1937, s’havien instal·lat un total de 120 peces d’artilleria repartides entre una trentena de bateries, però a mesura que avançà el conflicte aquest nombre de peces i bateries anaren disminuint davant la manca d’armament que tenia l’exèrcit republicà.

A principis de 1937, s’inicià la construcció de diverses obres de fortificació, com nius de metralladores i búnquers, a determinades zones de les costes penedesenques, algunes encara es poden veure a Sitges, Vilanova i la Geltrú, Cubelles i el Vendrell.

A la platja de les Madrigueres (El Vendrell) es conserva un niu de metralladores, és rectangular i construït amb formigó, amb una entrada posterior i tres petites espitlleres -una frontal i dues laterals- que proporcionaven una ampli camp de tir.

 Les platges del Francàs i Sant Salvador comptaven a mitjans de 1937 amb  vuit carrabiners encarregats de vigilar la costa. A finals de 1937, es va crear al Vendrell una bateria de Defensa Mòbil de Costes, però ben aviat va ser traslladada al front per falta d’armament. A la platja de Sant Salvador hi havia un observatori de vigilància aèria que alertava de la presència dels avions franquistes que, provinents de Mallorca, bombardejaven l’estació de Sant Vicenç (El 3 de vuit 20-07-12) i d’altres localitats penedesenques.

A la platja de Balmins de Sitges es va construir un búnquer –molt camuflat- que protegia aquella platja i la de Sant Sebastià, te una sola obertura frontal per on poder disparar. Una de les seves principals funcions era protegir les peces d’artilleria que es van instal·lar a la vila. A principis de 1937 hi havia dues peces d’artilleria situades entre el cementiri i la platja d’Aiguadolç. Més tard, aquestes peces es van substituir per tres canons de bronze del segle XIX. Van estar-hi fins a principis de 1938 quan van ser traslladades al front davant la necessitat d’armament.

A Vilanova, hi havia diverses construccions defensives, les més habituals eren nius de metralladora d’uns tres metres de llargada per 1,5 metres d’amplada amb una entrada lateral i dues espitlleres. El búnquer de Punta Mabrera, (Platja de Sant Cristòfol, Vilanova) es va construir amb formigó armat i planxes de ferro, és de forma quadrangular i acabat amb una tronera semicircular, compta amb dues obertures per on poder obrir foc per cada costat. Per poder-lo camuflar amb l’entorn es van enganxar roques al sostre. Aquest niu de metralladora, era idèntic al situat davant del Far.

Publicat a El 3 de vuit (02-11-12)