Josep Arasa i Ferrer

Una fredorada o onada de fred és un període associat amb la invasió del territori per masses d’aire polar o siberià. El mes de febrer de 1956 hi va haver la fredorada més important de tot el segle XX. Aquell episodi es recorda al Penedès com la fredorada de la Candelera (2 de febrer).

Fins a finals de gener de 1956 l’hivern havia estat força suau, amb ambient primaveral durant alguns dies de desembre i gener. El fred no acabava d’arribar i la bonança havia provocat que molts arbres ja haguessin florit. En arribar el mes de febrer la situació canvià de cop.

Els estudiosos parlen de la fredorada de la Candelera amb gran respecte tant per la cruesa de les temperatures com per la durada del temporal, que va encadenar tres onades de fred siberià i va perllongar el fred glacial durant una vintena de dies. Els tres moments àlgids de l’episodi van ser entre els dies 1 i 4 de febrer, entre el 10 i el 13, i entre el 16 i el 19 del mateix mes. Segons recull el Servei Meteorològic de Catalunya a Masllorenç el dia 11 de febrer es va arribar -11º, i s’hi va mantenir durant dies. A Sant Sadurní, els dies 11 i 12 a -10º. A l’Estació Enològica de Vilafranca, el dia 12 a -9,8º. Als Caputxins d’Igualada, el dia 12 es van mantenir els -10º,  i a Vilanova a -7,8º.

El deficient subministrament elèctric, que ja feia anys que estava sotmès a restriccions, va esdevenir encara més irregular. Els mitjans per combatre el fred no eren els que tenim ara; les cases s’havien d’escalfar amb la llar de foc o amb el braser, o bé refugiar-se als bars dels pobles que tenien estufes més potents i estaven atapeïts de gent. Rierols i fonts es van glaçar, i els dipòsits i les canonades de les cases es van rebentar. Ningú tenia res per alimentar al bestiar, i com que l’aigua estava glaçada els animals tampoc podien beure. Els tords i les merles tampoc van aguantar l’embat del fred i van morir-ne a cabassos de set i gana.

Va ser la ruïna per als pagesos. Bona part dels conreus es van fer malbé, i encara a hores d’ara es recorda com l’any que el fred va matar les oliveres i els garrofers. Animades pel bon temps de gener i per la poda, moltes oliveres van començar a fer pujar la saba com ho fan a la primavera. Amb les glaçades posteriors, intenses i continuades, la saba glaçada va augmentar de volum i es van malmetre els arbres. Els forts vents  provocaren l’esqueixada de branques i fins i tot l’esberlament de soques senceres que van congelar i matar la planta.

Els experts també asseguren que aquella inclemència va ser aprofitada per molts agricultors per arrencar oliveres sanes o recuperables, aleshores poc rendibles i que no tenien el prestigi d’ara, per plantar altres cultius més productius com cereals o blat. Els trulls de la comarca van treballar poc l’any 1956.

Publicat a El 3 de vuit del 09-03-18