EL BARRINAIRE -Josep Arasa i Ferrer

"Tan sols quan has demostrat la teva capacitat de convertir-te en un problema pots començar a negociar amb el món la part de raó que creus que t'ha de correspondre" Enric Vila

17 d'agost de 2015
0 comentaris

LA FALCONERA I LA SIRENA 2/2

La Falconera és la surgències d’aigua dolça, mes important que hi ha entre Punta Ginesta i la Cala d’Aigua Dolç. El riu forma un avenc i discorre fins una cova de seixanta metres d’amplada que es troba arran de mar a mig camí d’un impressionant penya-segat.

Si bé el catedràtic, geòleg i espeleòleg Noel Llopis (1911-1968) va explorar a pulmó lliure 15 metres de galeries submergides, no és fins el mes de maig de l’any 1953, gràcies a l’ús de l’escafandre autònom i al desenvolupament de l’espeleologia subaquàtica, que es van reprendre les exploracions. En aquell any l’espeleòleg de l’ERE Antoni Ballester, juntament amb el bussejador del CRIS Eduard Admetlla, arribaren, en la primera immersió subterrània de la península, fins als 20 metres de profunditat. L’any 1960 s’organitzà, amb la denominada “Operación Tritón”, la primera exploració a gran escala. De l’any 1966 fins al 1969 se succeïren les exploracions de forma esporàdica, i s’arribà fins als 30 metres de profunditat.

Durant una de les primeres exploracions a la cavitat de la Falconera s’entronitzà, el dia 18 de juliol del 1954, una imatge de la Mare de Déu de Montserrat en una cova lateral submergida a 12 metres de profunditat. La imatge havia estat beneïda per l’Abat de Montserrat, l’arbocenc P. Aureli Escarré. Per aquest fet la Falconera es recorda també com la primera capella submergida del món.

Els pescadors de la zona asseguren que dins de la cova de la Falconera s’amagava un gran tresor vetllat per una sirena encisadora i un drac ferotge. La llegenda explica que fa molts anys un pescador de Vilanova va veure la sirena rentant-se els cabells, mentre entonava una bonica cançó. Com sempre passa en les contalles on hi ha una sirena, el vilanoví va quedar enlluernat per la bellesa de la sirena i se’n va enamorar perdudament. El pescador li va confessar els seus sentiments, i la sirena, en veure la noblesa dels seus sentiments, li va correspondre. Aleshores el drac, engelosit, va donar al pescador un beuratge verinós. Aquest, no obstant això, es va ensumar la malifeta i va llençar la beguda a l’aigua. D’aleshores ençà , les aigües d’aquest indret no són salades, sinó dolces durant tots els dies de l’any. Tots menys la nit de Sant Joan, que es tornen salades en record de l’enamorament de la sirena i el pescador.

Passats els anys l’aigua de la Falconera continua, com sempre, endinsant-se en el mar, això sí, des de l’any 1972, quan s’inicia la construcció de l’abocador d’escombraries de Garraf, molt més tèrbola, pudenta i contaminada que mai.

L’Espeleo Club de Gràcia, amb el suport del Club Nàutic Garraf, van reprendre l’exploració del riu subterrani de la Falconera. La darrera exploració de l’indret data de 1989, i es va interrompre per les filtracions de l’abocador de la Vall de Joan. Ara, amb la instal·lació tancada però filtrant contaminació, un grup d’especialistes tracta d’entrar encara més, a la cerca d’un possible sistema de coves terra endins. Una contaminació que fa impensable que actualment la Falconera sigui residencia de sirenes i dracs.

Publicat a El 3 de vuit el 14-08-15

CATALUNYA A CORTI (Còrsega)
27.08.2008 | 10.00
A General

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.