LA BATALLA D’ELS MONJOS
Deixa un comentari
L’any 2008 naixia a Els Monjos el ball parlat d’en Joan de Serrallonga. Aquest quadre històric, que la colla de Sant Martí Sarroca ja havia representat repetidament a la Festa Major de Santa Margarida durant el segle XIX, naixia amb el sobrenom de “Serrallonga de l’Escarrabina (Escarabina en castellà)”.
Escarrabina era el renom d’una casa que hi havia a l’entrada del poble, al costat de la riera de Llitrà on van succeir les darreres envestides de la batalla coneguda com “La batalla d’Els Monjos”.
La batalla d’Els Monjos va tenir lloc el 13 de setembre de 1813. Les tropes angloespanyoles estaven sota els comandaments de Lord Guillem Enric Bentinck per part anglesa i de Francesc Copons i Navia per part espanyola. Le tropes franceses estaven comandades pel general Suchet. Els francesos havien ocupat i saquejat Vilafranca. Els angloespanyols havien fet marrada i parada a Muntanyans (al costat de la Ràpita).
El dia 13 les tropes angleses i espanyoles en formació de batalla avançaren fins la riera de Llitrà on, tres hores després de la sortida, toparen amb la cavalleria francesa. Isidre Mata del Racó escriu que els angloespanyols “es barrejaren, mataren alguns cuirassers i hússars francesos i en feriren molts i ben escarmentats (els francesos), recularen a galop” fins a Vilafranca. L’exèrcit anglès és retirà amb ordre fins a Tarragona que, amb anterioritat, havien abandonat les tropes franceses.
Malgrat tot, l’exercit anglès també patí baixes, la més important la del capità de dragons del vintè esquadró de cavalleria Guillem Hanson, que era de la il·lustre família de l’almirall Lord Alson. La gesta del capità fou perpetuada en una làpida de pedra col·locada durant anys al costat de l’antiga creu de Sant Salvador a Vilafranca, posteriorment va estar a les antigues casernes fins que foren transformades amb escoles i biblioteca (1936), llavors retorna a la creu de Sant Salvador i després al pati de Sant Francesc.
La lapida, redactada en llatí, diu així “L’ínclit Guillem Hanson, anglès, fill de Joan, expertíssim en l’art militar, capità del XX esquadró de cavalleria britànica, morí valerosament a l’edat de vint-i-cinc anys en lluita contra els francesos, enemics de Britania i d’Espanya, en el camp del poble d’Els Monjos, al costat de Vilafranca del Penedès a Catalunya, el dia 13 de setembre de 1813 manat pel coronel Federic Bentinck. Per a perpetuar el nom i l’honor de l’heroic adolescent els seus companys de lluita, afligits li dediquen, amb el beneplàcit de l’Il·lustre Bisbe de Barcelona”.
L’any 1943 l’ambaixada anglesa, assabentats de l’existència de la làpida, van portar-hi una corona en record i homenatge, dedicada al seu compatriota mort feia 140 anys a la Batalla d’Els Monjos.