Ahir precisament, a la sobretaula, va sortir a la conversa l’assumpte de la batalla de l’Ebre. La conversa va derivar a aquella lectura que posa “dels nervis” als comunistes i sobre la que mooolta gent, hi posa terra un cop s’insinua: el reclutament forçós de les lleves de joves catalans per servir de carn de canó, sota qüadres bàsicament comunistes. Això, amenit en la retirada de cossos d’exercit amb veterans catalans a altres indrets de la península amb la portada a l’Ebre de gran quantitat de quadres comunistes i la política de resistència numantina un cop estabilitzat el front, per part de Rojo i Negrin, que no van acceptar el retraspàs de l’Ebre per fortificar les línees i reforçar la del Segre (com fins i tot Tagüeña entenia com militarment el més correcte), al.legant políticament que la resistència, coincidiria amb l’entrada a la Gran Guerra Europea i que la República demostrava així, la seva força. Franco, de fet, ho va convertir tot plegat en una batalla de desgast, on les lleves catalanes majoritàriament, hi posàven la sang. Després l’esfrondrament i fins i tot, després políticament, el pacte Hitler-Stalin quan ja van començar les hostilitats a Europa.
De fet també i ha una contraargumentació no mai prou desmetida, i que Rovira i Virgili ja va denunciar en el seu dia, la del “passeig militar” dels feixistes en l’ocupació de Catalunya que afegeix un deix de cobardia, a l’actitud dels “catalans” un cop estàven políticament i físicament, desfets. A veure si “algun” historiador s’hi atreveix, i deixa al descovert la terra que hi han posat al damunt.
Esta bé el reportatge sense paraules.
Ahir precisament, a la sobretaula, va sortir a la conversa l’assumpte de la batalla de l’Ebre. La conversa va derivar a aquella lectura que posa “dels nervis” als comunistes i sobre la que mooolta gent, hi posa terra un cop s’insinua: el reclutament forçós de les lleves de joves catalans per servir de carn de canó, sota qüadres bàsicament comunistes. Això, amenit en la retirada de cossos d’exercit amb veterans catalans a altres indrets de la península amb la portada a l’Ebre de gran quantitat de quadres comunistes i la política de resistència numantina un cop estabilitzat el front, per part de Rojo i Negrin, que no van acceptar el retraspàs de l’Ebre per fortificar les línees i reforçar la del Segre (com fins i tot Tagüeña entenia com militarment el més correcte), al.legant políticament que la resistència, coincidiria amb l’entrada a la Gran Guerra Europea i que la República demostrava així, la seva força. Franco, de fet, ho va convertir tot plegat en una batalla de desgast, on les lleves catalanes majoritàriament, hi posàven la sang. Després l’esfrondrament i fins i tot, després políticament, el pacte Hitler-Stalin quan ja van començar les hostilitats a Europa.
De fet també i ha una contraargumentació no mai prou desmetida, i que Rovira i Virgili ja va denunciar en el seu dia, la del “passeig militar” dels feixistes en l’ocupació de Catalunya que afegeix un deix de cobardia, a l’actitud dels “catalans” un cop estàven políticament i físicament, desfets.
A veure si “algun” historiador s’hi atreveix, i deixa al descovert la terra que hi han posat al damunt.