JOSEP TORRENTS I ROSSELL, LÍDER AGRÍCOLA

Deixa un comentari

Josep Torrents va néixer el 24 d’abril de 1899 al carrer de Montpeó de Bellvei. Era fill de pagesos, corredor de vins i de ben jove participà en les mobilitzacions agràries de 1917-1920.

L’any 1918 era el representant de la Societat Agrícola de Bellvei a la Federació Comarcal de Valls i secretari de la Federació Comarcal del Baix Penedès. L’any 1919 s’adhereix a la CNT. Representant la Federació d’Agricultors del Vendrell i comarca, el desembre del 1919 participà en el segon congrés confederal de la CNT celebrat al teatre de la Comèdia de Madrid. Fugint de la repressió del general Martínez Anido contra el sindicalistes i per evitar fer el servei militar, acaba exiliat a París on va estar quatre o cinc anys. Fruit d’aquest exili deixarà la militància anarcosindicalista de la CNT i defensarà els postulats del Partit Comunista de França i de la Confederació General de Treballadors francesa.

Amb l’adveniment de la Segona República -1932- torna a Bellvei il·lusionat amb el canvi polític. S’adhereix al Bloc Obrer i Camperol i a la Unió de Rabassaires disposat a continuar la lluita per la revolució social, distanciant-se de l’apoliticisme de la CNT i del interclassisme d’ERC. D’aquella època són els seus articles a La Batalla, setmanari barceloní, plataforma de difusió de les idees marxistes i, a partir de 1924, portaveu del Bloc Obrer i Camperol.

Arran dels fets del 6 d’Octubre de 1934, fou detingut i empresonat al vaixell Manuel Arnús, ancorat al port de Tarragona. En representació de l’Unió de Rabassaires és inclòs en la relació de compromissaris que havien de triar, amb els diputats a Corts, el nou president de la República. El juliol de 1936, amb l’aixecament militar, passa a formar part del Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya representant l’Unió de Rabassaires i s’afilia al nounat PSUC.

El juliol de 1937, a la primera Conferencia Nacional del PSUC, fou elegit membre del comitè central i secretari d’agricultura del partit. Aquell any passa un mes a Rússia formant part de la delegació del PSUC convidada a participar en els actes commemoratius del vint-i-unè aniversari de la Revolució d’Octubre. Les seves impressions del viatge les va descriure a diversos articles publicats a Treball, l’òrgan oficial del PSUC.

Pocs mesos més tard i amb els seus pares, prendria el camí de l’exili entre la riuada humana que travessa els Pirineus. Primer a França i després a Cuba. El 18 de setembre de 1943 posa fi a la seva vida tallant-se les venes a l’hospital de dements de l’Havana.

Tot i la seva curta vida, Josep Torrents és un símbol de la lluita a favor de l’emancipació dels pagesos i de Catalunya. És un dels dirigents agraris més importants de Catalunya. A Bellvei hi ha una rambla dedicada a la seva memòria.

Publicat a El 3 de vuit el 29 de març de 2018

Aquesta entrada s'ha publicat en HISTÒRIES DEL PENEDÈS el 31 de març de 2018 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.