JOSEP SENABRE I SANROMÀ (2/2)

Deixa un comentari

Josep Sanabre va ser l’únic penedesenc que va assistir a l’anomenat “Contuberni de Munic”. Josep Sanabre i Sanromà va néixer a Bonastre l’any 1892. Als nou anys d’edat ingressà en el Seminari de Barcelona, on cursaria la carrera eclesiàstica. Ja d’estudiant, mostrà el seu sentiment catalanista, que s’accentuà amb la lectura de La Tradició Catalana de Torras i Bages. S’ordenà sacerdot el 1915. Després marxà a Roma i estudia arxivística en l’Institut Paleogràfic del Vaticà. El 1927 el bisbe de Barcelona, li encarrega l’organització de l’Arxiu Diocesà, tasca a la que es dedicarà fins al 1972, llevat d’alguns intervals, amb total entrega. Durant els 46 anys que va ser arxiver de l’Arxiu Diocesà de Barcelona va ordenar les sèries i va fitxar més d’un milió de documents.

En els primers anys del seu ministeri sacerdotal va ser capellà del Grup Benèfic de la Protecció de Menors i del Secretariat d’Acció Catòlica de Barcelona

El seu primer llibre, Los Sinodos Diocesanos de Barcelona, aparegué el 1930. El 1934 publicà la primera Guia de l’Arxiu Diocesà de Barcelona, premiada per la Generalitat. Durant el període 1933-35 tornà a Roma i estudia els fons de l’Arxiu Vaticà, amb preferència els relatius a Catalunya. Investiga molt en especial l’anomenada Guerra dels Segadors i el referent a l’episcopat de Catalunya, però, per desgràcia, gran part d’aquesta documentació es perdria el 1936, en ocasió de la guerra civil. El 1935 visità la Biblioteca Nacional de París. Durant la guerra civil de 1936  fou detingut i alliberat. Llavors esdevingué el braç dret del vicari general de la diòcesi, en funcions de bisbe, i contribuí  a muntar una xarxa de culte catòlic clandestí.

En el seu Diari de la guerra, obra pòstuma,  es refereix als seus atzarosos dies d’aquell temps. Col·laborà, entre altres publicacions periòdiques, a El Matí, La Veu de Catalunya, La Vanguardia, Ressenya Eclesiàstica de Catalunya i Catalunya Social.

A la postguerra es dedicà a reordenar l’arxiu i esdevingué un ardent militant de la catalanitat de l’Església. El 1940 se’l nomenà beneficiat de la catedral barcelonesa. De les seves publicacions destaca “El Tractat dels Pirineus i els seus antecedents“,  El Archivo Diocesano de Barcelona, Martirologia de la Iglesia en la Diócesis de Barcelona durante la persecución religiosa 1936-39 . Després d’anys d’investigació en arxius del Vaticà, de París, de Perpinyà i de Barcelona, publicà La acción de Francia en Cataluña en la pugna por la hegemonia de Europa. Més endavant publicaria El Tractat dels Pirineus i la mutilació de Catalunya, El tractat dels Pirineus i els seus antecedents i la Resistència del Rosselló a incorporar-se a França.

Després que mossèn Sanabre arribés de Munic la policia li demanà que tornés el passaport, l’ascendència que en aquell moment tenia l’estament eclesiàstic amb el franquisme i el seu lloc de treball tan proper al bisbe li permeteren contestar “si la policia vol el meu passaport que vinguin a buscar-lo” .

L’any 1972 l’ajuntament de Bonastre li atorgà el títol de fill predilecte i després del seu decés fou establerta la Fundació Mossèn Josep Sanabre. L’any 1992 s’inaugurà un monòlit commemoratiu del seu naixement davant l’església de Bonastre.

Publicat a El 3 de vuit  de 24-07-2015

Aquesta entrada s'ha publicat en HISTÒRIES DEL PENEDÈS el 25 de juliol de 2015 per Josep Arasa

  1. Hola.
    Gràcies pel vostre article, que desconeixia fins fa ben poc.
    Soc veï de Bonastre i col·laborador de la Viquipèdia en llengua catalana.
    M’interessen els temes, les persones i la cultura local de Bonastre.
    Ja fa temps, vaig iniciar la pàgina “Josep Sanabre i Sanromà” a la Viquipèdia.
    He afegit parts del vostre text a aquesta pàgina, amb citació i enllaç al vostre bloc.
    La Viquipèdia revisa periòdicament els continguts publicats i vetlla pels drets dels autors.
    En el cas de la pàgina “Josep Sanabre i Sanromà” caldria el vostre permís.
    M’agradaria poder comptar amb la vostra autorització i poder mantenir el contingut en aquesta pàgina si hi esteu d’acord.
    Salut i moltes gràcies.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.