JOSEP FRANCESC RÀFOLS

Deixa un comentari

Josep Francesc Ràfols i Fontanals va néixer a Vilanova l’any 1889, fou arquitecte, pintor i historiador de l’art.

De jove, juntament amb Enric  C. Ricart i Rafael Sala, va formar part d’un grup d’artistes vilanovins. El 1916 va obtenir el títol d’arquitecte a Barcelona, on va ser soci del Cercle Artístic de Sant Lluc. El 1922 va viatjar a Itàlia, on va alimentar la seva admiració pel renaixement. Va ser secretari dels Amics de l’Art Litúrgic l’any 1923.

Com a arquitecte va ser poc prolífic. Va dissenyar la casa Méndiz, de Vilanova, l’any 1925. Va participar en les obres de la Sagrada Família amb Gaudi. Profundament religiós, franciscà en la manera de viure, va entendre el sentiment arquitectònic i religiós de Gaudí. Com a pintor, l’any 1926 va participar a l’Exposició d’Art del Penedès de Vilafranca.

Va començar publicant a Vilanova a El Calasancio, La Defensa, Themis, Vila-Nova i El Vilanoví. Va col·laborar amb Penedès, La Veu de Catalunya, Catalunya Social, Revista Nova, La Ciutat i la Casa, El Matí, La Veu de Catalunya,  Arquitectura i Urbanisme, La Paraula Cristiana, Destino, …

La seva obra com a estudiós de l’art és extensa. El seu llibre Arquitectura del Renacimiento Italiano va tenir una gran influència entre els arquitectes noucentistes catalans. Va publicar Pere Blai i l’arquitectura del Renaixement a Catalunya, i, l’any 1928, va escriure la primera biografia d’Antoni Gaudí. L’any 1956, va ser el primer director de la Càtedra Gaudí de l’Escola d’Arquitectura, on era catedràtic d’història de l’art des del 1943.

Va ser pioner en tractar el modernisme català a El arte modernista catalán, i Modernismo y modernistas. Va publicar el Diccionario Biográfico de Artistas de Cataluña i, el 1954, la sèrie divulgativa Speculum Artis, El arte romántico en España i, més tard, dues monografies sobre Ramon Casas.

Entre 1932 i 1945 esdevingué tècnic de la Junta de Museus on realitzà una destacada labor de salvaguarda del patrimoni museístic català durant la Guerra Civil. A més, en la Junta va participar en el projecte de formació del Museu d’Arts Decoratives de Barcelona i va ser un dels tècnics responsables de la transformació del Cau Ferrat de Sitges en un museu.

Josep Pla a Records de Florència parla d’ell, “Vivia d’una magra pensió que li enviava, en retard, la Junta per l’ampliació d’Estudis. Malgrat la seva extrema pobresa, Rafols no es separà mai de la línia de la seva vida habitual. Anava a missa cada dia, escrivia una carta diària al seu amic Enric-Cristòfol Ricart i tenia pobre propi, al qual no deixà de donar diàriament una quantitat fixa, fins en els moments d’estretor més empipadora…”.

Va morir a Barcelona l’any 1965. Els seus papers, -com ara les cartes que li envià Joan Miró- es conserven a la Biblioteca de Catalunya.

Publicat a El 3 de vuit el 14 de desembre de 2017

Aquesta entrada s'ha publicat en HISTÒRIES DEL PENEDÈS el 17 de desembre de 2017 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.