EL BARRINAIRE -Josep Arasa i Ferrer

"Tan sols quan has demostrat la teva capacitat de convertir-te en un problema pots començar a negociar amb el món la part de raó que creus que t'ha de correspondre" Enric Vila

29 de juny de 2010
General
6 comentaris

JO NO ANIRÉ A LA SEVA MANIFESTACIÓ? 1a. reflexió

Algun dels nostres politics havia cregut que al Tribunal Constitucional hi hauria sentencies favorables a l’Estatut? Algun polític havia cregut que els quatre anys de gestació d’un procés injust acabaria amb una sentencia justa?

Amb les declaracions del president del Congreso de los Diputados (José Bono) “la legalitat espanyola emana de la constitució” –no del poble- algú pensava amb el federalisme o amb la millora del sistema autonòmic?

En aquets moments, diuen de gran transcendència, els nostres diputats no han estat capaços de reunir-se en assemblea permanent de parlamentaris.

Algun polític havia planificat alguna estratègia més enllà d’una manifestació com a resposta?

Si creien que la sentencia seria favorable eren una colla de il·lusos o d’incapaços. I si no ho creien, en lloc d’omplir-se la boca amb paraules grandiloqüents, perquè no preparaven la reacció que Catalunya necessita, sense esperar les properes eleccions? Es que prioritzen els seus privilegis per damunt del país?

 

Davant de la situació provocada per la primera retallada del Constitucional –que no serà l’única- tan sols ens demanen la nostra participació per dur la seva pancarta plena de paraules buides. Senyors politics, jo no vindré!!!

 

El problema ja no és la pancarta, no és la sentencia, no és l’estatut, ni el seu paradigma històric, ni és l’encaix o el pacte polític dels partits catalans amb les estructures espanyoles, la qüestió esta en el pacte sobirà entre Catalunya i Espanya.

Però perquè hi hagi pacte hi ha d’haver interlocutors representatius i a Catalunya –igual com ens ha succeït en d’altres etapes històriques- ja no tenim cap representant valent i capaç de plantejar noves alternatives encara que això comporti una temporada a l’Uruguay.


 

L’única virtut que té una crisi, és que per sortir-ne, cal pensar de manera diferent: és necessari trencar i superar els dogmes que s’han imposat com a lleis naturals inamovibles” Daniel Chon-Bendit


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Només ens podem mobilitzar per la independència dels Països Catalans i aquest personatges ja ho ha dit i mostrat tot, sobretot les vergonyes.

  2. Si justament en el moment que hem d’estar més units ja comencem amb les manies i les punyetes, aquest país
    no el portarem ni a la cantonada de casa. Primer, ens unim, encara que sigui amb el nas tapat, i ja tindrem temps de barallar-nos quan tinguem la feina feta.
    ReGis

  3. Davant la convocatòria de la manifestació a Barcelona pel proper 10 de juliol com a resposta a la sentència del Tribunal Constitucional, la Candidatura d’Unitat Popular vol fer públiques diverses consideracions:

    1. Que nosaltres també convoquem a assistir a la manifestació a totes aquelles persones que rebutgin la ingerència que suposa la intervenció del Tribunal Constitucional espanyol. Aquest tribunal és una expressió més d’un estat, l’espanyol, que nega als Països Catalans el dret a decidir lliurement el nostre futur com a poble
    2. Valorem els esforços d’Òmnium Cultural per tal de crear un marc ampli d’expressió del rebuig popular contra la sentència del Tribunal Constitucional. No compartim, però, el clima d’unitat i de consens que els dirigents polítics i sindicals “oficials” diuen voler representar en aquesta manifestació. Creiem que aquests dirigents només volen amagar la seva responsabilitat en tot el  procés de retallada de la voluntat popular. Els emplacem a assumir aquesta responsabilitat, a reconèixer que amb el marc constitucional espanyol no anem enlloc, i que cal un procés constituent català que ens condueixi a la creació d’un estat propi pels Països Catalans.
    3. No volem que ens comptin entre els representants de partits, organitzacions socials o patronals que, malgrat dir que comparteixen els objectius de la manifestació, estan compromesos amb la continuïtat de l’actual règim institucional i polític. Sí que volem que ens comptin, però, entre la immensa majoria dels assistents, amb els quals no pararem de dir que ja n’hi ha prou, que amb els estatuts aquest país no és lliure, i que  ara cal tirar pel dret i apostar per la independència dels Països Catalans

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.