Josep Arasa i Ferrer

Els amants dels misteris, l’ocultisme, i els cultes pagans han fet de Jafra (Jafre segons les grafies) un centre de peregrinació. Misses satàniques, psicofonies, inquietuds nocturnes,…es concentren en aquest poblet abandonat del municipi d’Olivella, al Parc Natural del Garraf.

En un turó alt de 189 m. al peu del camí de Plana Novella a Sitges queden les restes de Jafra. El lloc apareix documentat ja des del 1139. El 1143 Ramon Guillem el llega el al seu fill Pere i el 1332 s’esmenta el “Castell de Jafra”. La senyoria de Jafra estava vinculada a aquest castell i a les terres que l’envoltaven. Els seus propietaris foren, al llarg dels segles XIII i XIV, jutges o batlles reials de Vilafranca del Penedès, i el 1332 (almenys) ja tenien el tractament de barons. El 1365 el baró era en Bertran Coll. El títol era de la família Bertran, fins que per enllaços matrimonials passà als Catà (segle XVIII) i successivament als Martí, als Papiol (1717) -la casa dels quals era la que és ara el Museu Romàntic de Vilanova i la Geltrú- i als Torrents (1817).

En un poblament del segle XIV s’hi recull que a Jafra hi ha un sol habitatge i que ja la majoria de cases i masies estan buides. El 1413 s’indica que l’església de Santa Maria ja no té raó de ser perquè al poble no hi queda ningú. Al 21 d’agost del 1432 es va establir la unió perpètua de l’església de Jafre amb la de Sant Fèlix d’Olivella: actualment, la parròquia d’Olivella porta el nom de “Sant Pere i Sant Fèlix d’Olivella i Jafre”.

Al segle XVII, els barons de Jafra van decidir repoblar de nou el poble i van nomenar un batlle (Francesc Mercer, el 1683) i en restauren l’església. Al 1819 Jafra perdé el darrer batlle i s’incorporà definitivament al poble d’Olivella.

El progressiu conreu de la vinya a partir de la repoblació del segle XVII va fer que els habitants també s’incrementessin: 83 habitants el 1820, el que va permetre restaurar la església (1850), però la fil·loxera (1879-1880) causà –de nou- el progressiu abandonament de les terres i les cases, tot i així Jafre encara tenia 19 habitants el 1960.

El poble havia tingut diverses masies, la majoria deshabitades actualment i altres encara amb vida, com el Mas Mercer, la Fassina que acull “Jafra Natura” dedicada a la difusió del coneixement del Parc Natural, i la Plana Novella (El 3 de vuit 05-07-10).

Es conta que, el 1714 al final de la guerra de Successió, l’aleshores baró de Jafra acollí al darrer conseller en cap (1713-1714),  Rafael Casanova, ferit i cercat pels borbons, en una casa que tenia a Barcelona, primer, i -quan la recerca es calmà- al palauet que els Jafra tenien prop de l’església parroquial de Sant Boi de Llobregat.

Actualment a Jafra  només resten alguns murs de la casa del baró, la dels masovers, la del rector i, encara en peu, l’antiga església de Sant Maria de Jafra.

Publicat a El 3 de vuit (03-08-12)