Josep Arasa i Ferrer

Torrelles de Foix es un bonic poble de l’Alt Penedès que ha tornat a l’actualitat pel dissortat accident del diumenge dia 1 de novembre en un establiment d’hostes –Can Sala-, en que una persona va morir intoxicada i d’altres 9 resultaren ferides.
L’afer va omplir la localitat de policies i periodistes. El cas va succeir –sorprenentment- segons l’alcalde Erasme Torrents, en un “allotjament rural que tan sols feia tres mesos que s’havia obert”.
Sense voler entrar en la polèmica tècnica de les causes de la mort, ni amb l’ànim de responsabilitzar directament l’alcalde per l’accident, si que és constatable una negligència municipal en l’aplicació de la normativa vigent. Can Sala era un allotjament il·legal que realitzava públicament una activitat comercial d’hoteleria sense cap autorització. Conseqüentment, no havia passat cap de les inspeccions preceptives.(segueix)

La normativa de turisme rural actual, que recull els mateixos requisits que la inicial de 1983, especifica en el seu article 1er. apartat 1.2 que els establiments de turisme rural “estan situats en el medi rural, fora o dins de nuclis de població de menys de 1000 habitants, integrats en edificacions preexistents anteriors a 1950”. Torrelles de Foix te actualment 2338 habitants, la majoria vivint al nucli de Torrelles (+ de 2000) on estava ubicat l’allotjament, carrer Raval núm. 60. En virtut d’aquest article Can Sala,  ni és, ni es pot legalitzar com un allotjament rural.
Amb la present normativa, els Ajuntaments prenen un protagonisme important en la legalització d’aquets establiments. Segons diu l’article 7 del decret 313/2006 de 25 de juliol que regula els establiments de turisme rural en el seu apartat d) per iniciar una activitat de turisme rural cal “una còpia de la llicencia ambiental o dels documents acreditatius del tràmit de comunicació  a l’Ajuntament…”
En els seus apartats e i f ens diu que cal “copia de les certificacions d’empadronament i residencia efectiva emeses pel secretari o secretària de l’ajuntament……”
El Sr. Erasme Torrents sabia que en aquella casa hi havia una activitat d’hoteleria perquè en la façana de la casa un rètol gros ho anunciava, i ell mateix, en les seves declaracions ho reconeixia públicament. L’alcalde sabia que l’establiment tampoc no es podia legalitzar com a hotel, ni com a hostal, perquè no complia les normatives exigides.
El Sr. Erasme veia que a la façana de l’establiment no hi figurava, com es preceptiu i s’especifica a l’article 6 de la vigent normativa de turisme rural que “a efectes d’informació dels usuaris, els establiments de turisme rural han d’estar convenientment senyalitzats amb el distintiu….” preceptiu i oficial.
L’alcalde sabia que l’establiment estava utilitzat fraudulentament la denominació d’allotjament rural i que malgrat no tenir cap dels permisos preceptius feia publicitat. El vigent decret es taxatiu en el seu article 9 en que fa referència a terminologia “es prohibeix la publicitat i/o comercialització de qualsevol tipus d’allotjament sota la denominació de: establiment de turisme rural, casa rural, agroturisme, casa de pagès,…… sense el compliment previ dels requisits establerts en aquest decret per a l’exercici d’aquesta activitat”.
Perquè durant aquets darrers mesos, l’alcalde va callar tot i saben que allà es desenvolupava una activitat comercial il·legal? A fet falta un mort perquè tot surti a la llum a Torrelles, quans morts més faran falta al nostre país per tenir una administració honesta i uns politics honrats?

Esdevenir alcalde es quelcom més que la possibilitat de sortir a les fotografies, i amb politiques populistes de festes i fires mantenir content a tothom. Ser alcalde es prendre decisions i això implica, en alguns casos,  crear malcontents.
Ara, quan un malaurat accident a fet mal a tots els establiments de turisme rural, les paraules d’Erasme Torrents tenen una aire de befa que tan sols mostren la seva incapacitat per a governar, i a qualsevol altre país haguessin comportat, en el millor dels casos, la seva dimissió immediata o el seu ingrés a la presó.