Josep Arasa i Ferrer

Amb la mort de Ferran VII i l’inici de les guerres carlines l’any 1834 neix a Madrid el diari El Eco del Comercio qualificat com “el organo del liberalismo”. Va ser el model més destacat de la premsa informativa i política. Va sortir fins 1849.

Una de les característiques d’aquesta guerra fou la gran crueltat dels dos bàndols. Els carlins aconseguiren tenir a Catalunya entre 13.000 i 25.000 homes sense gaire coordinació, mentre que les tropes dels cristins o liberals en tenien prop de 60.000. Per poder recaptar diners per mantenir-se era habitual el segrest de béns i persones per demanar-ne un rescat a canvi de la seva llibertat. Un altre acció típica dels carlins al Penedès era assaltar i robar comerciants i viatgers. També va ser normal la requisa als pobles on entraven i la de cobrar el delme. Per la seva banda la repressió contra els carlins era implacable: l’embargament i el segrest de bens dels partidaris de la causa carlina, mesures contra els familiars dels homes enrolats amb els carlins, expulsar les dones i els pares……

El 3 de març de 1836 el Eco del Comercio publica una crònica des d’Igualada que inclou un ofici que el cap carlí Raimon Vilella adreça a l’Ajuntament, que reprodueixo textualment. El redactat diu molt poc del comandant carlí que el signa.

“I.r Regimiento de preferencia de fusileros antiguo de Gerona —D. Raymundo Vilella Comandante del l.batallon del I.r Regimiento—Prevengo y mando al Ayuntamiento de Igualada que dentro el termino de 4 días me tenga cien unsas de horo del contrario boy á rromper el agua de las fuentes y mas crueldades que habran visto ni esprimentado y asi conocerán mi cara…. y si cumplen no hare nadie de daño y cual contribución la darán al mismo dador de esta y del contrario are muchas cosas que no he echo , y como tambien pudran andar todo el comercio sin impedimento alguno si cumplen en eso, si sino ni tampoco podran andar un ratón en essa Billa ….. un hombre tan tonto como es el alcalde de Igualada que desia que dava cuando salió á eixa Billa que me queria cojer á my…..como eres -tan tonto? en un hombre tan estuto como yo prometiendo á los provesitos y abandonados cristinos de prometerlos media unsa de horó á cada uno de los individuos de los que co jerian á los míos? ay tonto ? porque no vienes i enecontrarme á mi y á mis balientes soldados? Saves que llevo yo un cavallo tan valiente, que parece una fiera…. ensima, lleva siete trabuques y una espadeta para (matarte) á ti sino sacas el dinero …… aora me pongo acer crueldades sino cumples con tu dever—Dios guarde á V. muchos años á 27 de enero dé l836 -el Sr. Comendante Don—Ramón Vilella.

El comandant carlí, ultra les greus errades ortogràfiques, signa el document el 27 de gener quan en realitat era el dia 27 de febrer.