Josep Arasa i Ferrer

El llop, que és vist per la cultura popular com arquetip de l’animal salvatge, ha deixat empremta en el nostre imaginari (La Caputxeta Vermella, Pere i el llop, Els tres porquets,…), i en la toponímia comarcal (Cantallops, Font del Llop, Cal Llop….). Com a depredador, el llop comparteix el mateix estadi ecològic que els humans i no té competència externa que pugui regular la seva població. La seva fama de carnisser ha originat una forta pressió humana que l’ha fet desaparèixer en moltes regions d’Europa.

El 27 de gener de l’any 1788, Carles III –rei d’Espanya- publicà una Reial Cèdula sobre extermini de llops, en la qual s’establia la realització de dues batudes anuals contra aquests animals -gener i setembre- en cada partit del corregiment, amb les despeses a càrrec del municipi. A banda, la mort de cada llop es premiava amb diners, prèvia entrega de la pell, les potes, i el cap, al jutge de corregiment per tal d’evitar frau. Carles IV va duplicar el preu dels premis a l’entrega dels animals (1795). Pagant-se entre 22,2 i 145,2 rals, segons si es tractava d’una cria o d’una femella amb ventrada. El 1808 amb el premi per capturar una lloba es podien adquirir 16 dotzenes d’ous, bé relativament car en la societat d’aquell temps. Els darrers llops exterminats a Catalunya ho van ser els anys 1930 a Horta de Sant Joan i al Port del Comte.  

L’any 2004 es va fer pública la nova presència del llop al Parc Natural del Cadí-Moixeró, el 2008 a la Cerdanya i a l’abril del 2011 més al sud a la zona de Castellterçol i d’altres localitats del Moianès.

Al nord del terme municipal de Cubelles, a la riba dreta del riu Foix, al costat de la carretera que uneix Vilanova amb l’Arboç, hi ha l’antiga quadra de Rocacrespa, documentada des del segle X. El mas més important de Rocacrespa és Can Rovirosa, una nissaga que ha tingut la propietat del lloc des del segle XVI. En Jaume Rovirosa  de Rocacrespa, l’any 1734, va contractar a sou de 6 lliures mensuals a March Prim, pastor de la Bisbal del Penedès, perquè els guardés un ramat de 118 moltons. Quan amo i pastor van passar contes van fer constar -en un document que transcriu en Benjamí Català a Bellesa rural al Baix Penedès. 2006- que el llop havia matat un animal.

En Català afegeix podria ser que el mateix llop que matà aquell moltó, i que rondava per les muntanyes de la Bisbal, hagués estat el que causà la mort del pastor de la masia de Cal Llagostera del Clot del Ora i d’un nen de sis anys.

El 29 d’abril de 1739 en el llibre d’òbits de la parròquia de la Bisbal es llegeix fonch enterrat en lo fossar de la Bisbal en un recó al cap d’avall..,. Mariano Pons, fadrí, pastor lo qual….mori de ràbia per averlo queixalejat deu o dotze dies antes un llop rabiós. L’endemà enterraven a Joan Canyelles, el nen de sis anys que mori de ràbia com el pastor i que fonch enterrat al costat del sobradit Mariano.

Publicat a El 3 de vuit (01-02-13)