HISTÒRIES SOLIDARIES
Deixa un comentariUn anònim Director d?un centre d?acollida explicava, ?Ja fa mesos que cada 15 o 20 dies, apareix pel centre una senyora d?entre 60 i 70 anys amb una bossa plena de sucres. Ve a mig matí, els porta, pregunta pel seu contacte, els entrega i se?n va
Així, cada 15 dies, durant mesos. Ningú sap com es diu, ni d?on els treu, i tampoc li preguntem. Cada dia al nostre centre d?acollida se serveixen uns 75 esmorzars per a persones sense llar. El sucre que acompanya el cafè és de la nostra voluntària desconeguda. Un dia va sonar el telèfon. Algú va preguntar pel responsable. soc jo, vaig contestar. I continuació em va explicar: Sóc la senyora que portava la bossa de sucres. Em trobo gran i no se si podré continua portant-los. Visc en una residència per a gent gran. Cada matí ens serveixen el cafè amb llet amb dos sucres i, cada dia, unes amigues i jo guardem un dels dos sucres en una bossa. Podria venir algú a buscar-los?.No vull que les responsables de la residència se n?assabentin, perquè ens podrien treure un dels dos sucres i perjudicarien a la resta de residents. Quan ho vaig explicar al centre, els voluntaris que hi treballen van dir hem d?anar a buscar-los, i encara que tots treballant en diferents voluntariats, i tenen l?agenda plena, van fer un forat. I el dissabte 23 de desembre vaig trobar a la meva taula del despatx una bossa plena de sucres?. Estiguem segurs que res no té un gust tan dolç com la solidaritat. Fem que el 2007 sigui per a cada un/una de nosaltres, un any solidari¡¡. A.