EL BARRINAIRE -Josep Arasa i Ferrer

"Tan sols quan has demostrat la teva capacitat de convertir-te en un problema pots començar a negociar amb el món la part de raó que creus que t'ha de correspondre" Enric Vila

18 de febrer de 2011
0 comentaris

HISTÒRIES DEL PENEDÈS:VIATJAR AMB L?HOME DEL SAC

La xarxa de comunicacions terrestres catalanes de la primera meitat del segle XIX encara estava constituïda, bàsicament, per camins de ferradura. La xarxa principal eren els camins de carro que anaven de Perpinyà a València i de Barcelona a Lleida.

La majoria de mercaderies les transportaven els traginers, muntades sobre muls amb bast o amb sàrries, quan tenien algun animal sense carrega l’utilitzaven per portar passatgers. Als carros i a les galeres també hi pujaven viatgers asseguts a la càrrega. Les tartanes eren per portar persones en trajectes curts.

Els primers vehicles especials pel transport de passatgers foren les diligències, amb vuit persones a l’interior i algunes a l’exterior. El nom de diligència els ve per la rapidesa en comparació amb els altres mitjans. Un carro circulava a 4.3 kmts per hora, i una diligencia per un camí ben arreglat a 12.

Aquesta velocitat diabòlica va provocar històries negres. S’explicava que per fer anar fines les rodes les greixaven amb greix d’infants. Deien que, per agafar les criatures, acompanyava el vehicle un home amb un sac. Això provocava que un hora abans del pas de les diligencies les mares ja amaguessin la mainada, i, que es creés el mite de l’home del sac.

Però les diligències no aportaren tan sols velocitat i la creació d’hostals a les parades, per a molts adolescents va representar un incentiu sexual poder veure el turmell de les dones que, forçades per l’alçada del carruatge, havien de apujar-se un xic les faldilles.

A principis del segle XIX ja existia a Vilafranca un servei de galeres i correus amb Barcelona i Valencia. A mitjans de segle hi havia tres agències de diligències a les quals calia demanar lloc amb tres o quatre setmanes d’antelació

Per anar de Vilanova a Tarragona, degut a la manca de camins, feien alguns trams per les platges. Per anar de Vilanova a Barcelona calia passar per un camí dolent fins a Vilafranca, on agafaven una de les diligencies que, per Ordal, els portava fins a la ciutat. Un viatge on s’havien d’afrontar els parrots, els pagos i les malifetes dels bandolers. La inseguretat obligava a les companyies a portar escopeters a la baca del vehicle.

El camí que anava de Barcelona fins a Tarragona travessava Vilafranca pel carrer de la Cort i el carrer dels Ferrers. Quan l’any 1802 s’inaugura la  carretera de Vilafranca a Barcelona per Ordal, aquesta es desplaça pel costat de la Rambla actual.

L’any 1817 es construí una bona part de camí sòlid entre Vilafranca i Vilanova. Per pagar l’infraestructura, a Vilanova i a d’altres pobles,  es crea un tribut d’un quarto per terça de carn. L’any 1834 s’inaugura la carretera.

El 15 d’abril de 1865, el ferrocarril arribà al Penedès per Vilafranca.  Malgrat que viatjar amb tren era una mica més car que amb les diligencies, aquestes paulatinament desaparegueren.

 

  

 

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.