HISTÒRIES DEL PENEDÈS:EN JOSEP VENTURA, L?ESPARDENYER

Deixa un comentari

L’any 1877, als baixos del número 29 del carrer Major de l’Arboç, xamfrà amb el carrer del Forn –actual Pau Casals- sota d’on vivia la Ventureta del Bar -la filla d’en Pau Tanoca- en Josep Ventura i Rovira “l’espardenyer” hi tenia el seu obrador. (Noms, renoms i malnoms. Esteve Cruanyes. 1999).

L’espardenya és un calçat fet de sola d’espart –origen del seu nom-, de cànem, o de jute. A Catalunya, el cànem ha estat la matèria més utilitzada per fer les soles (i les cordes de les naus a vela). El cànem utilitzat, el cannabis sativa, és una planta de la mateixa família de la cannabis indica  (haixix, marihuana, grifa) que pot assolir els tres metres d’alçada. La fibra tèxtil del cànem es troba a la pela. Era tan important el seu conreu que, al municipi de Massoteres (La Segarra), existeix una ermita sota la advocació de la mare de Déu de Camp Bregal, bregar és l’operació per separar les fibres del cànem.

Hi ha una gran diversitat de tipus d’espardenyes. La de caçador: disposa de dalts com una bota. La de capellà: és molt coberta i del tot negra. L’espardenya amb aletó: disposa d’un bocí de tela per sobre el peu que el tapa i, partint d’una banda, s’embotona a l’oposada. La barcelonina: l’espardenya que disposa de dues vetes. La de bebè (Mallorca): té una corretja que va d’una banda a l’altra. La catalana: disposa d’una empenya de tela que cobreix el peu i és de color blanc.  La de careta (valenciana): tapa el dit gros amb roba, feta de cànem. La de cara ampla (valenciana): tapa amb l’empenya tots els dits. La de pinxo: disposa d’un floquet que l’adorna. La de Valls: disposa de set vies de veta per banda. La d’un cosit: típica mallorquina. L’escotada: disposa d’una tireta de banda a banda en substitució de l’empenya. La tarragonina: disposa de les vetes de color negre, punta blanca i un total de cinc tombs. La de dos cosits. La de ramalet.  La rodona. La tapada. La vigatana. La sencera. La de taverner. La de carreter…

Per la seva lleugeresa, l’espardenya era utilitzada per les tropes lleugeres de la corona catalanoaragonesa, i l’any 1694 fou imposada per decret reial a la infanteria hispànica. Era també el calçat dels Mossos d’en Veciana (actuals Mossos d’Esquadra).

La fabricació d’espardenyes es regia per unes normes molt rigoroses. De l’any 1332 existeix la següent ordinació “…que les espadenyes sien ben feytes et sien de bon espart et que sien en cada espardenya XXVI punts et de sobre lo peu onze cordes et detràs el taló IIII cordes et si en altra manera mal feytes et lo dit compliment de punts et de cordes no hauran, perdre les espardenyes et sien cremades les espardenyes mal feytes…”.

De la petjada de les espardenyes a la nostra història en son testimoni la gran quantitat de  renoms que en fan referència a totes les localitats del Penedès.

Aquesta entrada s'ha publicat en HISTÒRIES DEL PENEDÈS el 19 d'agost de 2011 per Josep Arasa

  1. L’espardenya vigatana de betes era utilitzada pels escaladors, abans de l’aparició dels “peus de gat”: S’adhereixen molt bé a la roca (però a les pendents d’herba pirinenca, rellisquen molt!).
    Atentament, i feliç dissabte

  2. Bon dia Josep. Voldria poder comunicar-me amb tu per demanar autorització de publicació de la imatge de les espardenyes de dos dits que hi ha en aquest article. Estic preparant un llibre que durà per títol Paraules de Riu, sobre el lèxic fluvial català. Aquest tipus d’espardenya era usat pels raiers. El meu correu és escenavegant@gmail.com. Gràcies.

Respon a escenavegant Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.