HISTÒRIES DEL PENEDÈS:ELS PARRICIDES DE GELIDA
Deixa un comentariEl dimarts 29 d’agost de 1838, al pati de la Ciutadella de Barcelona, es van executar a garrot els parricides de Gelida. Segons explica en Joan de Déu Domenech en el seu llibre “L’espectacle de la pena de mort”, un pare i una filla varen matar un home que els era, respectivament, gendre i marit.
El cas va ser més famós per la sentencia i els rituals judicials que pel propi crim. L’execució es va retardar uns quants mesos. La dona estava embarassada i només se la podia matar a ella, no es podia executar al fill innocent. La justícia pacientment va esperar el transcurs de l’embaràs, fins i tot, deixà transcorre un cert temps perquè la criatura mamés. Passades vuit setmanes del naixement, ja es va creure que el moment era arribat. Degut a que la sentencia deia que s’havien d’executar plegats, el pare, va atendre l’arribada de la seva mala mort a la presó.
Un cop morts, els cossos foren traslladats des del patíbul a la platja per la tropa, van ser ficats dins unes bótes i llençats al mar. Segons informa el Diario de Barcelona, les bótes tenien pintats un gos, un gall, un escurço i una mona, “en conformidad a la ley 12, titulo 8, partida 7” vigent en aquell moment.
|
LA HISTÒRIA I L’ECONOMIA DE GELIDA |
|
||
|
|
|||
|
Els primers testimonis humans a Gelida daten de l’època megalítica i ibèrica. També s’han descobert restes d’hàbitat pertanyents a l’època romana. A partir del s. X es comencen a trobar notícies escrites sobre Gelida. Els nuclis urbans més antics cal situar-los a l’entorn del Castell i de la capella romànica de Sant Miquel, en el mateix lloc on s’aixeca l’actual parròquia. Durant els s. XIV al XVI, algunes famílies gelidenques edificaren o engrandiren les seves masies a canvi de treballs, favors i vendes. A l’entrar el s. XVIII l’economia gelidenca es basava en l’agricultura, l’explotació del bosc, el cànem, alguna fàbrica d’aiguardent i pous de glaç. Més tard s’hi afegí la fabricació de paper a la riba de l’Anoia. El 1783 fou construït el Molí Vell, seu des del 1825 de l’acreditada marca Guarro. Posteriorment es bastí el Molí Nou, que amb el temps seria seu de la paperera La Gelidense. Ambdós donarien feina a molta gent i esdevindrien el pilar econòmic més important. La industrialització i l’arribada del tren -1865- obriren nous camins i van ser la causa del notable creixement que assolí la vila especialment durant la segona meitat del s. XIX. A finals del segle passat es construeixen els edificis més emblemàtics que donen caràcter a la vila-Església, Centre Recreatiu i Cultural, Ajuntament, Les Monges, Can Valls, etc… El 1909 ja es podia circular per la carretera Martorell – Vilafranca. El interès per l’estiueig donà embranzida a una arquitectura específica que arribarà als nostres dies recollint una àmplia diversitat d’estils. També son temps d’una intensa activitat associativa i cultural de la que en són bona mostra els Lluïsos, El Cafè, el Saló d’espectacles i el Casal Gelidenc. Després del trasbals de la guerra civil -1936/39- lentament es redreça l’economia, s’instal·len algunes petites indústries, es revifa l’ambient cultural i es construeixen noves cases i torre. A l’actualitat, la població s’ha dotat de diversos polígons industrials, que juntament amb la producció paperera, alguns petits tallers, el comerç, els serveis i la construcció, conformen l’activitat econòmica gelidenca. En el terme municipal es destinen un nombre important d’hectàrees al conreu de la vinya de la Denominació d’Origen Penedès. |