Josep Arasa i Ferrer

El nom genèric d’oficis de foc comprenia tots els que treballaven el ferro. La complexitat de les tècniques de manipulació -el ferro requereix molt d’enginy per poder-lo dominar- va conduir els professionals cap a l’especialització, sobretot en els nuclis grans i mitjans. L’any 1380 es van separar del gremi els serrallers o manyans, l’any 1395 se’n separen els calderers, el 1512 els daguers i els ganiveters,  l’any 1683 els claveters, un altre any els manescals,… els llanterners, els escopeters, els canoners, els cuirassers, els picadors de llimes, els rellotgers, els ferrovellers,…. Tots, però, van guardar sant Eloi en el patronatge. Sant Eloi- quan era petit era noi;/ de mitjà- va ésser manyà; / de mitjancer- va ésser ferrer,/ i de gran –va ésser sant.

En Rafel Artís, net d’un capità de vaixell que va fer marrada a Sant Pere de Ribes, va néixer a Llorenç del Penedès, i es va instal·lar als Monjos l’any 1924, on encengué la fornal per treballar en els oficis de foc. Tant feia un clau de ganxo (0,70 ptes), posava un rebló a la cafetera foradada de cal Geroni (0,50 ptes.), allargava escarpes pels paletes d’en Fèlix Cinto (0,75 ptes), feia baranes de balcó per l’Amado, o corbava el fusell del carro del Baldiri.

Els llibres de comptes d’en Rafel Artís són una passejada -escrita en català- pels renoms, les eines i la historia local. El pes del seu mall i la musica de l’enclusa van donar vida a moltes arades que ell transcrivia detalladament. Per dues ferradures grosses cobrava 3.50 pts, per les normals 2 ptes,  pel toc de botavant i posar-les 1,50. Pels cèrcols de les rodes d’un carro (54 ptes), per la màquina del carruatge (60 ptes)…  

L’any 1936 i impulsada per la CNT, l’UGT i l’Unió de Rabassaires, cinquanta famílies dels Monjos van crear la Col·lectivitat Agrícola, amb l’intent d’organitzar la producció agrícola d’una manera diferent. Les famílies posaren en comú les seves terres i els seus animals, i disposaren de les terres expropiades als facciosos.  Tenien una cooperativa de consum (a ca l’Albornar) i una granja avícola (a les Mases). En Rafel subministrava  descansos de carretó, cèrcols per la massa, cercapous, arpiots,  greix pels carros de “Gresina el Caballo”…

L’any 1937, en plena Guerra Civil, el govern republicà construeix l’aeroport dels Monjos, en Rafel anota les feines que fa per a la Jefatura de Obras de Aviación. El mes de novembre és de treball intens al camp d’aviació, els llossa pics, destrals, tragelles, arregla maquinària, allarga  relles, solda cadenes i pales, fa accessoris per les rodes d’un tractor i, fins i tot, els fa una maneta per posar en marxa un cotxe (8 ptes).

L’entrada dels exercits de Franco va acabar amb aquella prosperitat, en Rafael va morir l’any 1952 i va deixar la fornal encesa amb poc carbó.