EL BARRINAIRE -Josep Arasa i Ferrer

"Tan sols quan has demostrat la teva capacitat de convertir-te en un problema pots començar a negociar amb el món la part de raó que creus que t'ha de correspondre" Enric Vila

16 de març de 2012
0 comentaris

HISTÒRIES DEL PENEDÈS:ELS APATS A L’EDAT MITJANA

ELS APATS DE L’EDAT MITJANA

Al llarg de l’edat mitjana, asseguts sobre uns troncs al costat del foc, amb l’escudella i la cullera (El 3 de vuit 24-02-12) menjaven a Olèrdola, a Sant Martí o a la Granada…. Cuinar es feia al foc situat al bell mig del lloc on es vivia per fer un ús més eficient de la calor, fins a finals de l’edat mitjana no es va cuinar en una habitació separada.

Normalment hi havia dos àpats al dia: dinar i sopar, i podia haver un àpat intermedi; els desdejunis i els esmorzars estaven proscrits. Els tecs col·lectius eren privilegi masculí. El menjar medieval era ingerit principalment amb l’ajut de la cullera en una mà i amb l’altra sense cap cobert; es feia servir el ganivet a la taula, però generalment no s’incloïa amb el plat ja que s’esperava que cadascun dels que menjaven portessin el seu. La pràctica més habitual era compartir els recipients on es bevia, el pa i els recipients amb el menjar.

Els obrers i els artesans gastaven en l’alimentació més de les tres quartes parts del seu sou. El pa era la base de l’alimentació, cada habitant en consumia diàriament més de 600 grams; el dels pobres era moreno o negre amb mescla de segó, o amb farina de blat i fenc, i a vegades amb civada i llegums; i el dels rics, pa blanc de blat. Les verdures –la col, la bleda, la ceba, l’all i la pastanaga- i els llegums -el pèsol sec, la fava i el cigró- van ser importants suplements de la dieta basada en cereals. La fruita se servia fresca o seca: la llimona, la taronja amarga, la magrana, el codony, el raïm, la figa,…..

La carn era més comuna a les taules de la noblesa, les més consumides eren el porc i el pollastre. Es consumien animals silvestres com els eriçons de terra o les guineus,… Malgrat que el que s’anomenava genèricament “peix” era menys apreciat que la carn, en les poblacions costaneres era la part més important de la dieta. No tothom podia pescar els peixos d`aigua dolça -truita, carpa, perca, anguila,…-  els peixos del riu eren del senyor, però a les fosses i els estanys podia pescar tothom. La llet fresca no la prenien els adults sinó els malalts, els infants i els vells; el formatge, es considerava menjar de pobres. El vi de la primera premsada es reservava per a les classes altes, mentre que el de les altres premsades era per a les classes més baixes; els més pobres sovint s’havien de conformar amb vinagre aigualit. Per conservar els aliments les llegums es dessecaven; la carn es fumava a la xemeneia i la fruita es guardava assecada, el sistema de conservació més emprat era el de salar.

L’església tenia gran influencia en els hàbits de consum; el consum de carn i tots els productes animals (ous i làctics) quedava prohibit duran  la Quaresma i d’altres dies de dejuni reglamentat –una tercera part de l’any- però no el peix, a més calia el dejuni obligatori abans de combregar.

Publicat El 3 de vuit (16-03-12)


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.