Josep Arasa i Ferrer

L’any 1960 en Jaume Raventós tenia 11 anys. Era un noi aplicat de Canyelles que, amb l’esforç de la seva família, estudiava el primer curs de batxillerat a l’Institut de Vilafranca. El centre feia pocs anys que havia perdut el seu nom primitiu, Milà i Fontanals, de la Generalitat republicana, i l’havien batejat Eugeni d’Ors, un escriptor més proper al Règim.

El mes de maig, a la classe de FEN (Formación del Espiritu Nacional) el professor titular, camarada Castro, va dirigir una arenga patriòtico-feixista als seus alumnes i tot seguit va demanar-los una reacció resum de la seva intervenció. Entre els treballs un alumne va escriure: VIVA CATALUÑA INDEPENDIENTE.

La moral falangista d’en Castro va emetre mil esgarips quan interrogava els alumnes buscant el culpable. Amb la pressió oportuna va trobar un delator que senyalar en Jaume Raventos com autor.

Un fet tan greu per a la unidad de España no podia quedar-se sense càstig. En Castro va demanar la convocatòria urgent del claustre de professors per tal de formalitzar l’expulsió de l’alumne. Malgrat que el professorat es va dividir, la situació política-opressiva del moment va decantar la balança cap el costat repressiu.

En aquells moments, a Vilafranca, a l’entorn de l’església catòlica estaven sorgint moviments que obrien escletxes a la grisor: Acció Catòlica, el moviment Escolta, les caramelles, el Club Juvenil, la casa de colònies de Penyafort… Aquestes actuacions, sumades a accions individuals, com la d’un seminarista-escolà, que amb la seva astúcia va impedir que la banda de la Policia Armada toques l’himne espanyol a l’Ofici de Sant Fèlix, començaven a situar l’església en el centre de la polèmica i en l’enuig dels addictes al Règim.

Feia poc que un grup d’Acción Universitaria del SEU (Sindicato Español Universitario) comandats per  en Rafael Montón de León -un franquista de renom i professor polític de diferents centres- havia destrossat un aparador on s’exposaven fotografies de la casa de colònies de Penyafort. Dies desprès, un grup de joves vilafranquins van deixar les seves miccions a la porta del local falangista. D’altres van apedregar “el yugo y las flechas” –símbol de Falange- de l’entrada a Pontons.

Al mig d’aquest ambient, l’escrit infantil d’en Jaume Raventós va ser la gota d’aigua que va fer sobreeixir el got del Movimiento local. En Castro, pressionat per Montón de León, va presentar una denuncia davant els organismes politics amb l’ argument que l’Institut i l’església local -comandada pel vicari de la Trinitat i professor del Institut Mn. Antoni Verdura i Roger- eren un centre de catalanisme tolerat per les autoritats municipals. La denuncia es va redactar tan matusserament que en Jaume constava com inductor de la deriva independentista.

Alertades les autoritats governatives barcelonines, van enviar a l’Institut un inspector/comissari nomenat Guarch. L’home, després de mantenir entrevistes amb el professorat, va exigir la dimissió del director, del cap d’estudis i del professor de religió.

El Dr. Modrego -bisbe de Barcelona d’origen castrense- també va rebre la denuncia i va demanar al capellà de Canyelles que investigues el tema. El de Canyelles, per fer el seu informe, va entrevistar-se amb la família d’en Jaume i, fins i tot, va interrogar al propi vailet.

El preu que es va pagar per aquell escrit és una mostra de la situació repressiva que es vivia. En Jaume va ser expulsat del centre. Mai va rebre cap comunicació escrita de la sanció. Es va veure obligat a seguir els seus estudis en una acadèmia privada. L’hi van obrir una fitxa policial i d’adult encara constava la seva actuació, en els expedients de la Guardia Civil, com un atemptat a la “unidad de España”.

Les dimissions presentades pel director i el cap d’estudis, malgrat ser incentivades per l’autoritat política, no van ser admeses per les autoritats acadèmiques de Madrid.

Mn. Verdura va ser traslladat al barri barceloní d’Horta un any desprès dels fets. Mn. Josep Maria Juan-Torres Lana el va substituir en les tasques docents,  no va tenir nominació ni sou durant força temps, ja que l’autoritat política volia assegurar-se prèviament de la seva fidelitat al Règim.

L’alcalde Guilamany va ser denunciat per tolerar els esdeveniments catalanistes. Poc temps desprès (1961) les autoritats governatives van “acceptar” la seva dimissió.