Josep Arasa i Ferrer

El municipi de Torrelavit es va crear a partir de la unió del terme de Terrassola del Penedès amb el de Lavit. El 1853 es van fer tràmits per a la unió d’ambdós però no van prosperar, va caldre esperar fins el 1920 per  oficialitzar-la. Curiosament, les deu entitats de població que composen el municipi  mantenen, des de fa molts anys, el mateix nombre d’habitants: l’any 1857 eren 1.206, l’any 1920 sumaven 1.399 persones, i l’any 2006  vivien 1.232 ciutadans.

Els dos nuclis principals de població –Terrassola i Lavit- estan situats entre el torrent  de Sant Marçal i el riu Bitlles el que ha comportat que hi hagi hagut assentaments humans des de temps antics. La demarcació territorial de Lavit apareix a l’inici del segle X i és una segregació del castell de Subirats. Terrassola, existia al segle X com a demarcació del castell de Mediona, encara que possiblement amb menys població que Lavit.

Situada a la part més alta del poble de Lavit , Santa Maria de Lavit és la capella primitiva que hi havia dins del recinte fortificat del desaparegut castell, la qual va ser construïda amb les donacions que va fer vers 1030 Ermengarda, la mare de Mir de Geribert, el mateix any que fundava el monestir de Sant Sebastià dels Gorgs. El temple fou consagrat entre els anys 1035 i 1062. És una construcció que des del seu origen romànic ha sofert multitud de reformes i modificacions, especialment la del segle XVII que va canviar la primitiva fisonomia.  Els picapedrers feien marques a les pedres amb un signe distintiu per tal de poder cobrar aquelles pedres que havien treballat, i en una de les dovelles de la porta principal de Santa Maria es conserva una incisió a la pedra representant un trident flanquejat per dues creus, molt similar a la que es conserva en una dovella de la porta de l’església de Sant Martí Sadevesa. La façana actual de l’església està presidida per una estàtua contemporània de la Verge Maria.

L’església de Sant Marçal de  Terrassola està situada en un indret habitat des del segle IV a.C. L’actual edifici es va construir a inicis del segle XI, damunt d’un d’anterior, i va ser consagrat pel bisbe Guislabert per encàrrec del matrimoni Silveri Borrell i Ermessenda. Fou seu d’un petit monestir fet que es corrobora per l’existència de portes laterals, al nord i al sud, que donarien accés a un possible claustre lateral. L’església de Sant Marçal va ser, a partir del segle XIII, sufragània del monestir italià de Sant Martino dell’Isola Gallinaria, fins que l’any 1428 va passar a dependre de Montserrat.  Al subsòl del temple hi ha set sitges que, encara l’any 1780,  utilitzava el clergat per guardar el gra cobrat als fidels. El primitiu temple romànic llombard de Sant Marçal de Terrassola es va anar reformant amb el pas del temps però les darreres obres de restauració han recuperat la magnificència del seu estil primitiu.

Publicat El 3 de vuit (20-04-12)