HISTÒRIES DEL PENEDÈS: TERRA DE BANDOLERS

Deixa un comentari

Malgrat que el terme bandoler s’ha utilitzat per qualificar a partides armades d’opositors politics, genuïnament els bandolers no eren rés més que grups de saltejadors. No eren cap mena de Robin Hood a la catalana, no donaven el seu botí als pobres. L’imatge romàntica que és te dels bandolers no s’ajusta a la realitat. Les seves gestes eren robar als passants, l’assalt a les masies, els segrestos, la falsificació de moneda o els assassinats per encàrrec de terceres persones. Un cop tenien el botí se’l repartien equitativament tenint en compte els bandolers malalts que no havien pogut participar en saltejament. Un cop repartits els diners es subhastaven els objectes robats entre els mateixos de la quadrilla, i com a molt donaven una part com a agraïment als seus còmplices…..

El destí final de molts bandolersva ser la forca, però abans de ser penjat, el bandoler era successivament assotat, tenallat, desorellat, espunyat…un cop penjat el bandoler podia ser esquarterat o fet a quatre quartos. Les restes s’exposaven durant dies en unes gàbies que penjaven d’un o altre portal o d’algun arbre.
Una comarca com la nostra travessada pel camí ral, tancada per les muntanyes de l’Ordal, Montserrat o la serralada Prelitoral, va generar histories, certes o falses, de bandolers i  d’execucions exemplars. Ultra el llegendari Morrut de la guerra de Felip V que actuava als ports de l’Ordal, hi ha d’altres referències.
L’any 1744 una partida de noranta Mossos d’Esquadra comandats per Veciana, atacà a un grup de bandolers que estaven acampats entre Sant Quinti de Mediona i Sant Pere de Riudebitlles. Agafats per sorpresa entre dos focs moren el Tuerto, el Seneco, el Guardiola i el Mestre de Bellvei, tots ells lladregots d’anomenada. Cauen presoners -segons els Mossos- l’exageració d’una cinquantena de bandolers de la  quadrilla, “que fueron ahorcados en distintos puntos y lugares para escarmiento y terror de los demas y de sus encubridores”.
L’any 1795 en Joan Vives, un bandoler que també actuava a l’Ordal, va tenir la mala sort de robar els rellotges i els diners a un grup d’oficials que anaven en un cotxe. Agafat per la justícia, un parell d’anys desprès va ser penjat i esquarterat. El seu cap va estar molts anys exposat a la Creu d’Ordal.
El bandoler Marimon atemoria les serralades del Penedès i de l’Anoia a principis del segle XIX. Detingut i aplicat el turment, va ser considerat culpable per la justícia i un cop mort va ser esquarterat. En el Pi de cal Marimon, a la cruïlla de la carrerada de la Font de Llinars i el coll de la Barraca, als límits de la Serra del Bolet a la serralada Prelitoral  va estar exposat el seu braç durant molts anys. La resta del seu cos es va repartir i mostrar pels pobles propers. L’altre braç es va penjar a Sant Quintí de Mediona.

 

 

Aquesta entrada s'ha publicat en HISTÒRIES DEL PENEDÈS el 2 de març de 2010 per Josep Arasa

  1. Bona tarda!

    Existeix alguna informació més sobre l’emboscada del tuerto, el seneco, etz..
    M’agradaria aprofundir una mica més en aquesta història per mirar de trobar algún vestigi d’aquell asalt.

    Salutacions! i gràcies!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.