Josep Arasa i Ferrer

Malauradament Sant Elies, a Sant Pere Sacarrera,  te més ressò pel conjunt de cases que conformen una urbanització que per l’església i els boscos que li donen el nom. Es tracta de la tipologia d’urbanitzacions que en els anys seixanta i setanta del segle passat es van promoure arreu de Catalunya, en un gran nombre en sòl rústic, destinades inicialment a segona residència i que tan han malmès el Penedès. La urbanització de Sant Elies, com a gran part de les urbanitzacions de l’època, es va promoure i comercialitzar sense el procés de parcel•lació ni de planejament urbanístic adequat al moment, ni molt menys als requeriments tècnics actuals.

Malgrat tot, a Sant Pere i a tot el terme de Mediona, encara  expliquen que temps ha, un mariner fill del poble trobant-se desesperat al mig d’una tempesta, amb la barca que anava a mal borràs, va fer un jurament a sant Elies que si aquest intercedia en el seu favor i el tornava viu a terra ferma, li edificaria una església en honor seu en una muntanya des de on es pogués veure eternament el mar. Al turó de sant Elies, a 537 metres d’alçada  i en mig d’una pineda, va construir la capella.

Segons ens diu l’Esteve Cruañes en el seu llibre “Esglésies romàniques del Penedès” la petita ermita de Sant Elies “podria esser romànica”. L’esglesiola apareix esmentada per primera vegada el 1301 en un document en que es transcriu la deixa de dos sous que fa el rector de Santa Maria de Capellades –Ramon Soler-  a Santa Magdalena de sant Elies. 

“L’any 1304 mossèn Bernat Sapòssada, rector de Mediona va atorgar a Bernat Pujol i al seu fill l’establiment de la capella de sant Elies, juntament amb les seves terres i possessions, a canvi que aquests col·laboressin portant creus, canelobres, i tot allò que fos menester en senyal de donatiu. Igualment Bernat Pujol hauria d’il·luminar l’església i netejar els seus draps des de aleshores” (Les rutes de Mir Geribert, Anna Moret-Oriol Vilanova).

El 1614 es feren obres a la capella, però, a causa del seu mal estat fou enderrocada i es feu nova el 1684 conservant molt poca cosa de l’antiga construcció.  La capella de sant Elies és d’una sola nau  amb un absis semicircular i coberta amb un embigat de fusta. La porta d’entrada és un arc de mig punt format per grans dovelles, sobre la qual hi ha una finestra d’ull de bou coronat per un campanar d’espadanya d’un sol ull. L’absis te tres finestres.

Actualment és de propietat particular i forma part de la finca de Can Massana, propietat de Juvé i Camps, de Sant Sadurní d’Anoia, qui l’ha deixat al Bisbat de Barcelona des del 1992, per un període de 25 anys. En els darrers anys s’hi han celebrat diversos actes de caire cultural.

Si es puja a Sant Elies un dia clar es contempla un extraordinari panorama que fa petita la comarca,  des de la Serra d’Ancosa a Collserola, de Gelida al mar, de Can Feixes a Vilafranca.

Publicat a El 3 de vuit 04-05-12