Josep Arasa i Ferrer

L’any 1719 es crearen les “Escuadras” “con aprovacion de su Majestat y a expensas de sus caudales”. El 24 de desembre de 1721 es reorganitzen amb el nom de les “Esquadras de paisanos Armados” sota el comandament de la família Veciana, especialment d’en Pere Anton.

Pere Anton Veciana havia nascut a Sarral l’any 1682. Va ser pagès a Pira i posteriorment es traslladà a Valls on es va fer comerciant de bestiar. La seva activitat comercial com a proveïdor de l’exèrcit de Felip V i el seu posicionament botifler van propiciar que fos nomenat batlle de Valls.

Les “Esquadras” de mossos constituïen una milícia que substituïa l’antic sometent, i eren un complement de l’exèrcit borbònic contra els reductes de resistents que aspiraven a restaurar les institucions catalanes abolides per Felip V. Portaven “gambeto”, una mena de capa blava folrada de vermell que arribava fins a mitja cama, pantaló llarg i ample, espardenyes de beta blava, barret amb galó de plata i escarapel·la negra. Duien escopeta llarga, baioneta i un parell de pistoles; els caporals i el comandant, espasa. Els distintius de graduació eren els utilitzats habitualment per l’exèrcit.

L’any 1721 ja hi hagueren Esquadres a Piera i a la Llacuna. Els destacaments estaven formats per un caporal i entre cinc i nou mossos. El manteniment del cos era a càrrec dels ajuntaments de les poblacions on estaven destacats.

Era responsabilitat del destacament de la Llacuna:  Sant Magi de la Bufaganya, Queralt,  Marmellar, Celma, Montagut, Miralles i Pontons. A l’Arboç hi hagué un destacament a partir de l’any 1729 que,   “correra cada mes, a lo menos una vez, y siempre que se ofreciere el territorio siguiente: Los terminos de Vilanova, Sitges, Costas de Garraf, San Climent, Begas, Cabories, San Jayme dels Domenys, Bisbal, Coll de Santa Cristina, Juncosa, Clot de Yova, Bonastre, Salamó, Bespella, Roda, Crexell, Figuereta,Vendrell, y el passo del Francas, montes de Ribas y de Begas, y todo lo restante del Panadés”. L’any 1827, a l’Arboç, hi havia un caporal i 18 mossos. L’any 1859 hi estaven destinats un caporal, dos sots-caporals i 33 mossos.

Amb la caiguda de Isabel II i degut al caràcter monàrquic que havia tingut el cos, el general Prim va decretar-ne la dissolució. L’any 1876 retorna la monarquia amb Alfons XII, i el cos es reinstaura, però  únicament a la demarcació de Barcelona, ja que les altres diputacions no van voler fer-se càrrec del seu manteniment. S’estableixen sis seus de les esquadres repartides per la província, una d’elles a la Granada. En aquell moment els mossos tenien molt mala fama a causa de la contundència amb què  havien carregat contra els obrers. L’any 1903, dels set destacaments que tenia el cos, n’hi havia un a Sant Quintí de Mediona.
La presència dels Mossos durant el segle XX mereixerà un altra crònica