EL BARRINAIRE -Josep Arasa i Ferrer

"Tan sols quan has demostrat la teva capacitat de convertir-te en un problema pots començar a negociar amb el món la part de raó que creus que t'ha de correspondre" Enric Vila

2 de novembre de 2009
0 comentaris

HISTÒRIES DEL PENEDÈS: LES MINES DELS CASTELLS D?OLÈRDOLA I DE CALAFELL

Deia la Madrona que un castell sense mina era com un capellà sense sotana.

La Madrona del mas Cremat tenia molta ciència, havia servit a Barcelona i això li donava un aire lletraferit que aprofitava quan anava a buscar peix, quan feia la beixamel dels canalons o malparlava de tothom a qui la volgués escoltar. Els senyors de la Madrona li van ensenyar de lletra i a llegir les Pàgines Viscudes d’en Folch i Torres al Patufet. Els senyors de la Madrona, eren “senyorssenyors de tota la vida, dels que s’ha perdut la mena”. (segueix)

 

La Madrona recordava moltes rondalles. La Madrona, ja era una rondalla quan amb un fil de veu explicava que el castell d’Olèrdola tenia una mina tan llarga que el comunicava amb les coves de Sitges, prop del mar. Escriu en Pere Català i Roca en el seu llibre Llegendes de castells catalans, que fou aquest el conducte que portà als cristians fins el clos de la fortalesa. Atacats així d’improvís els sarraïns, ni esma tingueren per a defensar-se.

Els sarrains del castell de Calafelltrobaren la mateixa dissort. Llur reietó cada nit, per la mina, sortia protegit per guarda-esquenes, a la platja i prenia un bany. Un xicot cristià es fixa en aquesta habitud del bany diari i nocturn, es vestí de dona i, enganyant així a la guàrdia personal del reietó, pogué acostar-se-li i clavar-li un punyal. Abans que l’escorta reaccionés, el noi es tirà al mar i, excel·lent nedador, es va escapar. Els cristians aprofitaren el desori que es produí entre els moros, mancats de cabdill, per apoderar-se de la fortalesa. Segons ens explica en Català Roca, el brau minyó es deia Calafell i com que li fou concedit, en premi, el castell, acabà assignant-li el propi nom.

Deia en Coll i AlentornLes llegendes ens revelen força més que les admiracions o les aspiracions d’una col·lectivitat: també els seus odis, els seus horrors, els seus pecats, les seves expiacions, les seves exculpacions, hi són sovint reflectits. Per això constitueixen un element de gran vàlua per a la comprensió de l’ànima dels pobles que les han creades, conservades o marcades amb llur empremta peculiar”.

La Madrona no va conèixer a en Coll i Alentorn.
A través de les seves contalles, la Madrona, va configurar allò que ella volia de la historia, allò que hauria pogut esser, i així ens ho va transmetre.

 

 

EL PRESIDENT MONTILLA A MADRID
14.02.2008 | 2.04
A General
TURISME RESPONSABLE
29.04.2008 | 4.44
A General

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.