EL BARRINAIRE -Josep Arasa i Ferrer

"Tan sols quan has demostrat la teva capacitat de convertir-te en un problema pots començar a negociar amb el món la part de raó que creus que t'ha de correspondre" Enric Vila

23 d'agost de 2009
0 comentaris

HISTÓRIES DEL PENEDÈS.- L?ARBOÇ I EL CANVI DE JEC

La Festa Major de l’Arboç s’escau el quart diumenge del mes d’agost. L’any 1976 la Festa Major fou especial. Va ser l’any de la Marxa de la Llibertat, una mobilització pacifista que va recórrer Catalunya amb l’afany de sensibilitzar la població amb els principis de la unitària Assemblea de Catalunyallibertat, amnistia i estatut d’autonomia”. Feia escassament un any de la mort del dictador i les autoritats del moment la van prohibir. L’Arboç, igual com totes les poblacions on va passar la manifestació, va veure els seus carrers amb més Guardia Civil del que era habitual. Els marxaires no van pogué realitzar altre activitat “subversiva” que repartir clavells entre la població.

Els diables arbocencs es van fer ressò de l’esdeveniment, i tot col•laborant esporuguits amb les forces policials van dedicar els següents versots al veí que impulsava la Marxa de la Llibertat:

En aquest poble hi ha un xicot que fa molta nosa,
porta barba, busca camorra,
i li agrada corre davant les porres.

En una situació tan delicada i repressiva, aquesta actitud va comportar problemes greus a la persona  a qui anaven dirigits.

Anys més tard tots aquells diablots van anar ocupant llocs importants en la política municipal i en els diferents partits. L’any 1988, quan tota aquella colla ja tenia llocs de responsabilitat al municipi, van impulsar l’edició d’un llibre sobre un dels quadres històrics més importants del Penedès “El ball de diables de l’Arboç”. Per tapar les seves vergonyes, l’autoritat municipal va manipular la historia i descriu aquells fets de la següent manera: (pag 105).-
“La Festa Major d’aquest any  (1976) tingué una circumstància especial pel fet que durant els dies que va durar es va acollir una de les columnes de la Marxa de la Llibertat . El Ball de Diables va col•laborar amb els elements d’aquesta mobilització patriòtica, però tingueren alguns problemes amb la Guardia Civil. La democràcia encara no estava del tot assolida.”

I així va ser com amb quatre ratlles senzilles, els Diables i la municipalitat arbocenca van donar llustre democràtic i antifranquista a uns versots vergonyosos.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.