EL BARRINAIRE -Josep Arasa i Ferrer

"Tan sols quan has demostrat la teva capacitat de convertir-te en un problema pots començar a negociar amb el món la part de raó que creus que t'ha de correspondre" Enric Vila

21 d'abril de 2011
1 comentari

HISTÒRIES DEL PENEDÈS: LA PREMSA DE SANT VICENÇ

La família Güell de mas Borràs, a Sant Vicenç de Calders, conserva una premsa de lliura, de les que s’utilitzaven per premsar el raïm trepitjat o les olives mòltes.

Les premses de lliura també són conegudes amb el nom de premses de biga, premses romanes, àrabs, seixantes o ginys. Les premses de lliura són d’origen romà. L’escriptor romà Plini, l’any 77 dC, i l’arquitecte Vitrubi al s. I aC. les descriuen amb exactitud. Són un dels instruments amb més permanència d’utilització de la història, vint segles. Dues premses de lliura decoren les entrades de Vilafranca i del Vendrell.

Les premses de lliura es composen d’una biga gran a la part superior -d’una llargada entre 11 i 18 m.- la qual pressiona uns cofins i s’acciona mitjançant un cargol.  La biga, a la part posterior, està suportada per dos pilars bessons (verges, cuixes o arbores). Les verges, en el centre, tenen una ranura longitudinal on es fixen unes traves per a regular l’altura de la biga. A la part de la biga que exerceix la pressió sobre els cofins, hi ha una peça circular de fusta: el barret o marrà. La càrrega de cofins es disposa sobre una base de pedra, dita cassola o plat de premsa, vorejada per un canal per l’oli o el vi escorreguts. Entre les verges i el cargol hi ha dos puntals, per guiar el moviment de pujada i baixada de la premsa, anomenats balancera suportats per la pedra d’ancoratge. Quan la biga no treballa descansa sobre una peça de fusta coneguda com la mitjana. La lliura és una gran pedra de forma cilíndrica que serveix de contrapès i encaix del cargol. La lliura no està subjecte a terra, puja o baixa segons el sentit de rotació que es dona al cargol mitjançant les quatre barres de fusta que té per fer-lo girar. Segons el gir del cargol provocarem que s’alci la biga o que pugi la lliura i augmenti la pressió sobre els cofins. El cargol –habitualment de fusta d’om o de perera- s’engreixava amb seu o amb les morques d’oli.

A causa del seu volum i cost tan sols tenien premses de lliura les famílies benestants que cobraven un dret de premsada per la seva utilització.

La família Guell va arribar a Sant Vicenç, provinent de Torredembarra, els primers anys del segle XVIII quan el comerç i la producció de vi havia agafat empenta. L’any 1853 van encarregar, a uns fusters de  Catllar, la construcció d’una premsa de lliura. Per fer la premsa es va utilitzar fusta de Sòria. Els troncs els van baixar pel riu Ebre fins a la desembocadura, i d’allà, arrossegats amb barques, fins al port de Sant Salvador. La fusta va estar tan ben escollida i tallada que, malgrat els 158 anys transcorreguts, no ha estat pas atacada pel corc ni per cap altre malura. El fuster del Catllar, i els seus dos fills, van trigar set setmanes per fer la premsa amb una biga de 11.5 m de llargada.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.