Josep Arasa i Ferrer

La manca d’higiene i una població amb alimentació escassa i pobre feien molt vulnerables a les persones per contraure qualsevol malaltia. El Vendrell, com la resta de localitats de la comarca, s’ha vist afectada al llarg de la seva història per epidèmies o marfugues. La marfuga que afectà el Vendrell, Albinyana i d’altres localitats del sud de la comarca, l’any 1911, fou el còlera.

A la portada del número 434 (1-10-1911) de Ilustració Catalana, es publicaven nou fotografies per distingir “Els vencedors de l’epidèmia del Vendrell”. La Ilustració Catalana fou una revista editada a Barcelona entre els anys 1880 i 1926, hi col·laboraren plomes tan importants com Josep Alemany, Joan Margall, Narcís Oller, Josep Carner, Joaquim Ruyra, Folch i Torres, el jove Josep M. Segarra, etc.. Pretenia mantenir viu l’esperit que havia impulsat la Renaixença, malgrat que els redactors es mostraren reticents a adoptar l’ortografia proposada per Pompeu Fabra.

En aquell exemplar de la Ilustració hi havia una crònica “La epidemia del Vendrell” signada per Ramon Ramon i Vidales (1857-1916). En Ramon Ramon ha passat a la història com “saineter”, però fou molt més: dramaturg, poeta, periodista, actor, impressor, novel·lista. En Ramon era un vendrellenc de soca-rel, un liberal i un progressista. Va dirigir les publicacions El Vendrellench i El Baix Penedès. Al Baix Penedès no va reconèixer que la malaltia era el còlera fins que va desaparèixer l’epidèmia.

L’article de la Ilustració explica que centenars de persones van caure malaltes a partir del 31 d’agost “com si hagués passat un mal vent exterminador”.  “L’esverament és gran, immens, inenarrable, y la meitat dels veins fugen sense saber la major part on feran cap y queda reduïda la població, a una meytat, y d’aquesta la meytat al llit” i segueix “Y va arribar un moment en que quedava un sol metge, en Salvador Reventos, qui va ser un hèroe, perque els altres queyen malalts”.i.”el senyor rector Mossen Esteve Font que també portava la pesta a la rectoria, morint una vella serventa”.

“Paraven totes les treballades y obradors y hagues estat la miseria per la vila sino hagues acudit Catalunya a l’auxili dels vendrellencs malaurats, y s’ha pogut donar gallina, ous pa y demes quevieures y almoines en metalic a tans pobres malals”. Durant la quinzena que va durar l’epidèmia es van distribuir diàriament una quarantena de gallines, cinquanta dotzenes d’ous i una quarantena d’arroves de pa. Per ajudar a la població van arribar al Vendrell 30 germanes carmelites i  quatre metges.

En Ramon acaba la crònica agraint a tots els que van ajudar al Vendrell: autoritats sanitàries, metges, monges, clergues, poble de Catalunya, que en quinze dies van poder aturar una epidèmia “que semblava era imposible dominar en mitx any”.