Josep Arasa i Ferrer

El dia 21 de gener de 1898 els pescadors de bou de Calafell, van trobar una balena morta davant la costa. Amb moltes dificultats van lligar unes cordes al cetaci i quatre barques el van arrossegar fins la platja. Per treure-la de l’aigua feren falta una bona colla de cavalls i la força d’un centenar de  mariners i d’altres persones, que van estar treballant fins el dia 24. Segons el corresponsal de la Vanguardia, “la longitud de dicho animal es de unos 100 palmos y su diametro de 20”.

Malgrat que els ancestres de l’actual Calafell tenen 22.000 anys d’antiguitat, la localitat que avui coneixem va néixer a l’Edat Mitjana al turó on s’aixeca el castell. A finals del segle XVIII van començar a assentar-se vora mar alguns pescadors i així van donar origen al nucli de la platja.

L’any 1898 Calafell tenia 1.200 habitants. El mes de gener havia estat molt plujós, i els conreus, les vinyes, els camins i les cases havien quedat bastant malmeses. El vi tenia poca demanda i els pagesos no podien vendre el vi de la darrera collita malgrat fos de bona qualitat. El pa s’havia apujat de preu fins a superar les 3.75 pessetes els 25 quilos.

Les balenes encara eren vistes com animals monstruosos. En llati monstrum (prodigi) és un derivat de mostrar (indicar, advertir). Eren l’avís que alguna cosa extraordinària i important havia de succeir. Jaume Safont portava un dietari on escrivia totes les vicissituds polítiques de la Barcelona de gran part del segle XV. L’any 1446 una balena morta va arribar a la ciutat i anotà “Déus per sa mercè nos do bons senyals e bona ventura”. Anys abans, amb un altre cadàver, va entendre que no trigaria gaire en morir algun príncep i, en efecte , en menys d’un mes moria Alfons V.

Una balena embarrancada era un tresor per la quantitat d’oli i de greix. De l’ensorrada a Port de la Selva, el 1752, es diu “en el moment de buidar-la hom en rebentà un ull, el qual esdevingué un brollador d’oli, amb un raig de dos metres d’alçada, mantingut al llarg d’un quart d’hora”.

Un cop tret tot el profit n’enterraven les restes a la mateixa sorra per evitar la fetor de l’animal en descomposició i les epidèmies. Sempre hi havia qui guardava algun os: una vèrtebra, una costella, … que duia a l’església com a tribut o submissió del monstre als déus. D’ossos semblants en podem veure un de penjat dalt de la porta de l’església de Sant Martí Sarroca.

L’arribada d’una balena a la platja sempre ha provocat una gran expectació, és de les poques oportunitats que la majoria dels humans té per veure un animal colossal. Vinguda de tots els pobles del Penedès una gentada immensa es va apropar a Calafell. El regidor de l’ajuntament de Bellvei, Manel Urgell i Vidal, tornant de veure el cetaci amb la seva família, va trencar l’eix de la tartana i de l’accident en va resultar ferit el seu fill.