Josep Arasa i Ferrer

Josep Fabré i Nin, de cal Peret Agustinet, era baster a Vilanova. El baster era el que tenia per ofici adobar o vendre el bast i tots els altres arreus dels animals de tir o de passeig.

En Josep Fabré era un enamorat del món del cavall. Ho portava a la sang. El seu besavi –l’Agustinet- i el seu avi –el Peret- van tenir carruatges de lloguer. El seu pare i ell mateix, un taller de baster-guarnimenter-seller, fins l’any 1955.

El seu besavi portava, amb carro, sardina de Vilanova fins a Saragossa. La sardina la posava en portadores al mig de capes de sal. Les portadores tenien forats al cul a fi de que pogués rajar l’aigua. Quan arribaven a lloc es podia dir que ja eren arengades.

A cal Agustinet llogaven tartanes. Llogar una tartana per anar a baix a mar costava dues pessetes. Per anar a missa, com que s’havien d’esperar, en valia tres. Anar fins a Sant Pere de Ribes, cinc.  Fins a Vilafranca o el Vendrell, set o vuit. 

En Josep va escriure els primers llibres del nostre país sobre l’ofici de baster. Després de dotze anys de recerca i d’haver aprés a dibuixar acuradament, l’any 1985 va publicar “Guarniments i carruatges a Catalunya”. L’any 1988 és va editar “El cavall al llarg de la història”. L’any 1996 va escriure “La confecció dels guarniments del cavall”.

En Josep Fabré es lamentava que, ja en els anys 30 del segle passat, les coses del seu ofici havien canviat molt. Ell era hereu d’uns obradors artesans que tenien vidrieres per porta i un collar penjat a l’exterior per designar l’ofici. D’un temps en que per apariar algun guarniment als pagesos no se’ls passava factura, pagaven quan venien alguna part de la collita.

Comença el seu primer llibre amb un glossari recuperat del sac de l’oblit, escrit amb l’amor de qui vol salvar els mots: l’alena de mànec rodó, el matacaires, la nyita, el palot, el grifador, el pa de plom…

Els seus text estan il·lustrats amb dibuixos molt detallats dels carruatges, de les diferents tipologies d’enganxades, o dels diferents guarniments que cal emprar. Guarniments fins catalans per un cavall: la sofra, el portamós, la ventrera, el tirant, el bransilló, la barbada, la sotagola, el collar, la retranga,.…; els collars de les enganxades de sant Medir; els guarniments de carro per a un cavall; els guarniments per a l’enganxada a la creu; els guarniments per a sis cavalls per diligència: pels cavalls de voleia, davanters o de llança; els guarniments barcelonins; els guarniments per a mul; etc, etc. Entre les descripcions no oblida la sella catalana, el selló,  l’aubarda sellera, la sàrria, ni el sarrió.

Els llibres de Josep Fabré estan escrits sense futur, però sense nostàlgia, amb el tremp de qui estima un ofici i ens deixa per llegat el millor del que aquest va ser. Són veritables joies de la cultura popular.