Josep Arasa i Ferrer

SANT ANTONI I SANT GALDRIC PERDEN
El pagesos vilafranquins van escollir sant Isidre Llaurador com advocat, l’any 1623. La notícia la reflecteix el Llibre del Canaler (candeler) de la Comunitat de Preveres de santa Maria de Vilafranca. Segons explica l’Antoni Massanell, el candeler era un càrrec que tenia una durada d’un any, al qual s’accedia per elecció del Venerable Concili de Preveres.
Fins a l’any 1623 el protector del pagesos de Vilafranca era sant Antoni Abat (251-356), també conegut com sant Antoni del porquet o dels ases per la seva afició a guarir animals ferits, especialment a un porc que agraït, el va acompanyar la resta de la seva vida.  És considerat el patró dels animals de peu rodó, dels animals domèstics i dels traginers. La Confraria de Sant Antoni Abat, de la qual formaven part els llauradors vilafranquins, va ser aprovada pel rei Pere III el Cerimoniós, l’any 1340.
Per fer el canvi de patró, el dissabte 25 de novembre de 1623, la pagesia va fer festa grossa,  van posar l’imatge de sant Isidre a l’altar major de l’església,  i van celebrar ofici i sermó, “amb gran lluminaria i diguerem completes molt solemnes ab dos cobles de menestrills i cant d’orgue” . El diumenge feren processó a la qual assistiren “quatre cavalls cotoners, àguila, drac i diablots com lo dia de Corpus i aportaven un parell de vaquetes junyides ab rella i jou com qui llaurant i un minyo ab figura d’angels. Seguin dit parell també anava un sembrador ben vestit i ataviat sembrant confits grossos”. Els acompanyaven 37 capellans.
Isidre el Llaurador (1080-1130) va ser un camperol de Madrid anomenat Isidro de Merlo i Quintana, conegut per rebre l’ajuda dels àngels, li llauraven la terra amb els bous mentre ell es dedicava a pregar. Va morir el dia 15 de maig, dia en que es commemora la seva festa. Va ser canonitzat el mes de març de 1622 i, des de aquell dia, va esdevenir el patró de la pagesia espanyola, després d’arraconar sant Antoni del porquet i el tradicional patró dels agricultors de la Catalunya Vella, sant Galdric.
En Galdric (820-900) era un pagès occità que defensava els pagesos de la pressió i el maltractament que rebien dels senyors feudals. Un dia que venia del camp, va entrar a l’església del poble i deixà la seva gaiata plantada a fora, clavada a terra. Quan va sortir, la gaiata havia crescut i s’havia transformat en un om. Va ser enterrat al monestir de sant Martí del Canigó a la Catalunya Nord. L’any 990 el van canonitzar.  
Malgrat la tradició i el historial miraculós de l’Antoni i en Galdric, els pagesos vilafranquins no van dubtar en canviar de protector i acollir-se al del castís. Segons es llegeix al llibre del Canaler, els anys següents a la proclamació de sant Isidre com a patró vilafranquí, tampoc no van faltar dos dies de processons, oficis i completes.