HISTÒRIES DEL PENEDÈS: FRUCTIDOR

Deixa un comentari

La Revolució Francesa va guillotinar la monarquia, els privilegis polítics i socials, i la religió, i va implantar un nou ordre que afectava tots el camps. Entre les seves creacions hi ha el Calendari Republicà que  abolia l’era cristiana per als usos civils i marcava el 22 de setembre de 1792 com el primer dia de “l’Era dels francesos”. El calendari intentava adaptar-se al sistema decimal (els mesos es dividien en tres “dècades” de 10 dies cadascuna, per la qual cosa desapareixien les setmanes tradicionals de 7 dies.) i eliminar les referències de caire religiós (els mesos no coincidien amb els del calendari Gregorià, perquè el calendari republicà comença sempre el compte dels mesos amb l’inici astronòmic de les estacions). Va ésser vigent des del dia 24 d’octubre de 1793 fins a l’1 de gener de 1806, el va dissenyar el matemàtic Gilbert Romme, i se sol atribuir al poeta Fabre d’Églantine, el nom dels mesos i dels dies.

Les denominacions dels mesos eren: els de tardor: Veremari (verema) a partir del 22 de setembre; Brumari (boira); Frimari o Rufolari (vent fred). Els d’hivern: Nivós (nevat) a partir del 21 de desembre; Pluviós (plujós); Ventós. Els de primavera: Germinal (llavor) a partir del 21 de març; Floreal (flor); Pradal (prat). Els d’estiu: Messidor (collita) a partir del 20 de juny; Termidor (thermos “calor”); i el tercer de l’estiu, i darrer del calendari Fructidor (fruita).

Fructidor també va ser el nom d’un setmanari vilafranquí nascut l’any 1909 (Somnis en paper, Jaume Recasens i Bel 2011). Va ser el portaveu del Centre Republicà Federal Radical que capitanejava Jaume Ferrer i Cabra,  el qual va ser el responsable de l’edició de Fructidor durant els trenta anys de la seva existència.

L’11 de setembre de 1909 va sortir el primer número, sota els ideals de “República, Democràcia i Llibertat”, amb la salutació “A la Humanitat salut. A la premsa lliberal, molta vida. Autoritats, el nostre respecte i consideració.…” Afirmaven que la seva missió era defensar les llibertats dels temps moderns, i que creien en el progrés dels pobles.

L’any 1911 Fructidor va impulsar la creació d’un grup vilafranquí de Lliurepensadors per ”evitar que se oiga tanta manera de exponer ideas sin practicarlas”. A partir d’aquell moment van començar a publicar testaments on els convilatans exposaven que no volien ser enterrats cristianament ni tan sols ser visitats per membres de l’església. En Recasens recull el testament de Jacint Parera i Alayo. “declaro  conscientment, que no pertanyent a la religió catòlica per creure-la fanàtica així com perjudicial pels pobles…vull ser enterrat civilment en el cementiri lliure. Així mateix, prohibeixo absolutament que entri al meu domicili cap representant de dita religió. I perquè la meva família o qualsevol dels meus amics o correligionaris tinguin dret a fer complir les meves disposicions , les faig públiques en el periòdic Fructidor”.

Testament que donava fe de la tendència anticlerical i radical que seguia la publicació. Fructidor es va publicar fins l’any 1938 fidel als seus ideals, havent patit persecucions i censures. 

Publicat a El 3 de vuit (24-05-12)

Aquesta entrada s'ha publicat en HISTÒRIES DEL PENEDÈS el 24 de maig de 2012 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.