HISTÒRIES DEL PENEDÈS: EN TOBIES, L?ÀNGEL VENDRELLENC

Deixa un comentari

Segons s’explica al llibre de Tobies d’algunes Bíblies (ortodoxa, armènia, copta, catòlica, o etíop), en Tobit era un jueu que esdevingué cec al caure sobre els seus ulls defecacions d’ocell. Tenia un fill, en Tobies, que va rebre l’ajut de l’arcàngel Rafael per casar-se i per guarir la ceguesa del seu pare.

La historia d’en Tobies i de l’arcàngel Rafael van unides en aquest argument mitològic. Al Vendrell també. El nom de l’àngel que indica la direcció del vent al campanar de l’església de Sant Salvador és diu Rafael, però tothom el coneix com l’àngel Tobies.

L’àngel Tobies vendrellenc està fet l’any 1784 amb planxa de coure per l’argenter de Vilanova i la Geltrú Josep Romeu amb l’ajut d’en Josep Dalmau. La imatge fa 2,75 metres d’alçada, pesa 140 quilos i, quan el van pujar per primera vegada al campanar (6 d’agost de 1784), era daurat. Les ales d’en Tobies fan 1,66 metres d’alçada i 71  cm d’amplada.

L’àngel s’aguanta amb una sola cama, l’esquerra, per on passa l’eix de rotació, la dreta la té encongida. El braç dret està estirat (80 cm) i amb el seu dit índex senyala la direcció del vent.

La primera restauració calgué fer-la l’any 1928, ja que havia perdut dues ales i la cama. Posteriorment, amb els anys i el moviment, l’eix interior es va descentrar i fins i tot li va foradar el pit i el rostre.

L’any 1958 en Tobies va ser el gran protagonista. L’àngel va congregar, al camp de futbol, a molts milers de persones els dies  16 d’octubre i 30 de novembre. Els trens abocaven passatgers a l’estació vendrellenca, les motos tenien dificultat per aparcar i els pocs cotxes que circulaven hagueren de quedar-se lluny. Un gran helicòpter bimotor Sikorsky de la base area americana de Saragossa va baixar i pujar la figura.

La grisor del moment històric va portar l’allau humà. Durant anys la dictadura espanyola, havia estat exclosa dels organismes internacionals.  Tan sols l’anticomunisme del regim i la guerra freda havien propiciat la signatura d’un tractat amb els USA (1953) a canvi de la cessió d’unes bases militars. Els americans estaven millorant l’alimentació de la mainada de l’Estat amb racions de llet en pols i formatge que es repartien a les escoles. Aquí, els helicòpters eren un enginy pràcticament desconegut, eren els anys del Biscuter, la guerra d’Ifni, i dels inicis de la fabricació del Seat 600.

L’espectacle d’uns soldats “com els de pel·lícula” vestits “informalment” i mastegant xiclet, i l’ascensió del modern Sikorsky –conegut com la grua voladora i començat a fabricar aquell mateix any- van fer d’en Tobies i del helicòpter el centre de tots els comentaris.

El 25 de juliol de 1998 van tornar a baixar en Tobies ja que la cúpula que li dona suport estava en mal estat. El van tornar a pujar el 8 de novembre del mateix any.

 

 

Aquesta entrada s'ha publicat en HISTÒRIES DEL PENEDÈS el 9 d'agost de 2010 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.