HISTÒRIES DEL PENEDÈS: EL PARQUET DE VILAFRANCA

Deixa un comentari

El francès Serge Raynaud de la Ferrière mai va estar a Vilafranca, malgrat que hi va inspirar un dels edificis més peculiars: el Parquet.

El Parquet és un conjunt d’autoconstrucció popular, amb aires coloristes naïf, creat al mig de unes vinyes que el progrés ha transformat en el numero 50 de l’avinguda Lluís Companys. Va ser construït pel vilafranquí, vegetarià i artista autodidacta Rafael Bolet Via.

Hi ha un petit temple de planta rectangular amb capelles laterals i cobertes de voltes a la bizantina. Una escultura del profeta Raynaud, un telescopi d’uralita i un llibre de ciment coronen el conjunt d’edificis que juguen amb les corbes i les rectes desemplomades i amb grans decoracions de ceràmica de padellassos. Quatre grans plafons representen la síntesi universal, un rellotge, un mapa i el Sol. Estructures capricioses, cúpules i cossos d’edificació de significat ocult que només el seu constructor comprenia en tot el ritme intern que poden tenir.

La construcció –inacabada- volia esdevenir una Escola de Síntesis per la Pau, en el marc de la Gran Fraternitat Universal. La GFU va ser fundada a Caracas, per l’astròleg i escriptor Serge Raynaud (1916-1962). Mr. Raynaud va encertar que el dia del seu 32é. aniversari el Sol entraria a la constel·lació d’Aquari, així contradeia els principis marcats per l’Unió Astronòmica Internacional que afirmava que això succeiria l’any 2600. El senyor Rafael n’era un fidel seguidor.

La GFU, segons els seus estatuts inicials, té com objectius promoure activitats pel desenvolupament individual de l’esser humà. Entre els seus principis hi figura la pau; la unitat, els desenvolupaments cultural,  educatiu i espiritual; la solidaritat mundial; etc.. Malgrat tenir molts seguidors a l’Amèrica del Sud, malgrat els bons preceptes, actualment la GFU ha estat titllada de secta i el profeta Serge Raynaud tractat d’embusterot i embadocador per la seva vídua.

El senyor Rafael, com tots els artistes capficats per la inspiració divina, no era un personatge de relació fàcil. Va néixer al carrer Ateneu de Vilafranca, vila on va morir el mes de les flors de 1983 desprès d’haver passat uns anys a l’Argentina i a França.

L’artista responia “il·luminadament” a les preguntes encuriosides d’en Jaume Vallverdú –l’autor de Catalanya Vissió 9 (Publicacions de l’Abadia de Montserrat 1973)- “Jo no faig ni he fet res: m’ho fan fer.” i l’escriptor reflexionava: “Vol dir, una força superior a ell. Ell té retuda la voluntat a aquesta força espiritual, plenament religiosa. La religió, l’actitud religiosa és sempre, fonamentalment, una qüestió de fe transparent. …Que sabem nosaltres de tot això?”

Una qüestió filosòfica que en veure la seva obra, flairejant les flors d’aquell espai i observant els canvis de l’entorn, conviden a la preservació.

 

Aquesta entrada s'ha publicat en HISTÒRIES DEL PENEDÈS el 28 de gener de 2011 per Josep Arasa

  1. A Barcelona, al barri de Gràcia, hi havia, a finals dels anys 70 i els 80, un local on la Gran Fraternidad Universal-Línea Solar feia cursos i comferències de diversos temes (ioga, vegetarisme, etc.).
    Pel que es veu, la diferència entre secta i religió -per a moltes persones i institucions- rau en que la religió és un grup de gent que s’ha carregat a multituds. Les sectes, no. I per aquest fet (el no haver-se carregat a ningú), les sectes no mereixen cap respecte per part de molta gent i moltes institucions…
    Atentament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.