Josep Arasa i Ferrer

Hi ha una generació de penedesencs -la que començava a portar pantaló llarg a finals dels 50 del segle passat- que guarda dos referents de la seva infantesa, un és la pujada de l’àngel Tobies amb un helicòpter americà al campanar del Vendrell i l’altre  és l’actuació de Gloria Lasso a Vilafranca.

Gloria Lasso va ser una cantant molt popular que va tenir una vida dramàtica. Va néixer l’any 1922, en data i hora incerta ja que existeixen dues partides del seu naixement.  El seu nom real era Rosa Maria Coscolin Figueras i sembla ser que la seva família vivia en un humil  grup de cases dels Monjos, anomenada les Cabiles, i que va ser inscrita en el registre de Vilafranca.  La família es va traslladar a Barcelona on el seu pare regentava un bar/bordell al barri “xino”, i es dedicava a traficar amb objectes robats, per la qual cosa feia algunes estades a la presó. Al bar, la Maria Rosa i la seva germana de petites ja cantaven vestides de mexicanes.  Quan tenia 10 anys en una gira, actuant a bars de mala nota de Catalunya, el seu pare la va violar. Va conèixer la gana i, a Saragossa, es va veure obligada a menjar ratolins, arrels i a beure aigua dels tolls.  Als 15 anys cantava pels “nius d’art” barcelonins i treballava en el consultori d’un  metge, i encara no en tenia 17 quan es va casar amb un sergent de l’exercit, Guillermo Lasso, de qui n’adopta el cognom com a nom artístic i de qui anys més tard obtindria la nul·litat matrimonial.

De Barcelona passa a Madrid on actuava en clubs petits fins que comença a treballar, com a locutora, a Radio Madrid, fet que li va facilita la promoció. L’any 1954  es va establir a França començant com substituta d’ una cantant malalta fins esdevenir una estrella del “music hall”. Dotada d’una gran veu cultiva la “cançó espanyola”, però també cantà moltes adaptacions dels grans èxits del moment: Hola que tal (1954), Amour, castagnetes et tango(1955), Etranger au paradís (un milió de copies venudes a França, 1956), Toi, mon dèmon (1956), Buenas noches mi amor (1957), Bon voyage (1958), Soi pas fache (1959),…. En la seva etapa parisenca va col·laborar i esdevenir amiga  de tots els grans cantants francesos Edith Piaf, Charles Aznavour, Gilbert Bécaud, Brassens, Brel,… El 2 de març de 1958 va actuar al Casal de Vilafranca on va exhaurir les entrades. L’any 1959, en un moment difícil per la nostra cultura, va gravar dues sardanes: La santa espina i La sardana de la rosa.

L’any 1963 va anar a viure a Mèxic des de on es dedica al mercat hispà –americà. Va tenir deu marits i múltiples amants. Al llarg dels seus més de 50 anys de vida artística va vendre més de 150 milions de discs, però va morir  arruïnada a Cuernavaca  (2005) en un pis de protecció social del seu gendre. Els darrers anys Lasso ha resultat beneficiada per la moda kitsch i convertida en una icona gai. L’any 2006 l’ajuntament de Vilafranca li va dedicar un carrer.

Publicat El 3 de vuit (02-03-12)