Josep Arasa i Ferrer

El mercat vilafranquí, que actualment es reuneix els dissabtes,  ha canviat de dia al llarg de la seva historia. L’any 1360 es feia els dimecres. El 1400, els dissabtes; el 1452 els dimecres i els dissabtes; més tard novament els dissabtes. Els anys 30 del segle passat es va fer els divendres.

El geògraf Lluis Casassas i Simó a “Fires i marcats de Catalunya” considera el mercat vilafranquí com “un dels principals de Catalunya” i coincideix amb Pere Grases que “és anterior a la mateixa vila”.

El primer mercat penedesenc fou el de la Granada fundat el segle IX.  L’any 1148, per raons polítiques i amb la conformitat del bisbe de Barcelona, es traslladà a Vilafranca. Durant uns anys el mercat de la Granada coexistí amb el de Vilafranca fins que aquest l’absorbí del tot.

De bon principi, els concurrents al mercat i els gèneres eren posats sota protecció reial, tota vegada que els dies de mercat es congregaven a la vila gentades importants per al proveïment de les llars.

Al segle XVII entre els articles de mercadeig hi trobem: estam filat, llana filada, drap de lli, de cànem o d’estopa, senalles, sàrries, calç, cera, faves, safra, formatge, garrofes, llobins, glans, aiguardent, perdius, tudons, etc.

Fins els any 60 del segle passat el mercat competia amb el de Banyoles pel comerç aller català. El comerç dels alls començava a mig maig i durava fins a mig setembre. Explica en Pere Mas i Perera que (1930) “Hi ha hagut mercat que ha absorbit uns 30.000 forcs d’alls”.

Un dels productes més comercialitzats eren els ous i  l’any 1930 les vendes fluctuaven “entre 50 i 200 comptes d’ous (30 dotzenes cada compte). Generalment hi ha uns sis mesos de preus alts (fins a 23 rals la dotzena) i altres sis de preus baixos (fins a 9 rals). L’ou ros, més bonic de color i de grossària, és paga a un ral més per dotzena que els altres”.

En Pau Vila afirmava “És, sens dubte, un dels més matiners de tot Catalunya, i encara ho era més uns quants anys enrere. Aleshores, a l’hivern, a les fosques, sota els porxos, els marxants atiraven les pageses per comprar-los els parells d’aviram, els conills o els cistells d’ous. Calgué posar-hi aturador, i ara no es comencen els tractes fins a les sis, en que és fa el senyal per toc de xiulet”.

El mercat a Vilafranca ha tingut una historia tan remarcable que ha deixat empremta en els noms dels carrers: rambla dels Alls, plaça de l’Oli, plaça del Blat, plaça de la Verdura, el Firal, plaça dels Porcs,… El venedors ambulats es posaven a la plaça d’Anselm Clavé, les castanyes es venien al carrer de la Cort i el planter al final de la Rambla, els melons a la plaça Jaume 1er, i el vi es comercialitzava arreu.

Les noves demandes dels consumidors han promogut canvis en el mercat, però el de Vilafranca ha sabut actualitzar-se i mantenir-se com el punt de trobada i àgora comarcal.