HISTÓRIES DEL PENEDÈS: EL COMPLOT DEL GARRAF

Deixa un comentari

S’anomena “Complot del Garraf” a un atemptat frustrat al rei Alfons XIII “el Cametes” (1886-1941) que s’havia de realitzar aprofitant la seva visita  a Barcelona (26-05-1925). Des de setembre de 1923 es vivia sota la dictadura de Primo de Rivera, afavorida pel propi monarca.

El Cametes havia patit d’altres atemptats. Quan es va casar (31-05-1906) l’anarquista català Mateu Morral li llençà un ram de flors amb una bomba que explotà damunt del cotxe de cavalls i provocà una seixantena de morts, però la parella reial sortí il·lesa. Un any abans a la Rue Rohan de Paris, el rei patí un atemptat que tampoc l’afectà.

Els autors del “Complot del Garraf” eren membres de Bandera Negra (una suborganització d’Estat Català) i de la Santa Germandat Catalana d’Acció Catalana, organitzacions creades per lluitar per les llibertats de la nostra nació. D’antuvi, el pla era posar una bomba als túnels de la Mussara (Baix Camp) al pas del tren reial, però es va desestimar per estar massa allunyats de Barcelona. La idea es va consolidar en els túnels entre Garraf i Sitges.

El dia 23 van intentar col·locar la bomba (Jaume Compte, Domingo Perelló, Jaume Julià, Francesc Ferrer,….), però no portaven les eines adients per aixecar la grava de sota els rails i amagar l’artefacte. Guardaren la bomba darrere la vegetació i tornaren cap a Barcelona. El dia 24 no pogueren anar-hi perquè van perdre el tren. El dia 25 quan hi van arribar el túnel i les vies estaven ocupades per la Guardia Civil.

Sense defallir van decidir executar el rei quan passegés a peu per la Rambla de Barcelona per anar al Liceu. L’escamot, armat amb pistoles i una bomba, no pogué realitzar el regicidi a causa de la forta vigilància policial. Ja que portaven l’explosiu ho van aprofitar per posar-lo a la casa de la baronessa de Maldà, que el dia abans havia ofert un ball en honor del rei borbó. El dia 29, sembla ser, que hi ha un altre intent, però no van poder llençar la bomba dins el cotxe reial, perquè el rei no va obrir la finestra.

Malgrat la dissort encara els hi quedava la possibilitat de fer esclatar un explosiu dins el túnel del Garraf quan el rei tornés a Madrid. En arribar a l’estació de Garraf confongueren uns guàrdies civils per uns “anarquistes amics” i van ser “enxampats”. La policia tingué temps de retirar la bomba de quaranta tres quilos que havien posat dins el túnel per fer saltar el tren.

Arrel de l’atemptat frustrat hi va haver moltes detencions. En el judici van  condemnar a mort Jaume Comte i tres companys més, posteriorment els commutaren la pena per cadena perpètua. D’altres tres foren condemnats a dotze anys de presó. La caiguda de la dictadura (1930) propicià l’indult. A la Diada de Sant Jordi d’aquell any es va celebrar un dinar popular de germanor per homenatjar els alliberats del Garraf.

 

Aquesta entrada s'ha publicat en HISTÒRIES DEL PENEDÈS el 9 de juliol de 2011 per Josep Arasa

  1. M’ha fet molta gracia veure publicat el nom del meu oncle,
    Francesc Ferrer Torrents com a component del Complot de Garraf. Per si a algú
    li interessa , afegiré que el meu oncle en el any 25, en tenia solament 17 i
    que va morir a Mèxic als 88 anys i que a dia d’avui sobreviuen dos dels seus
    cinc fills i bastants nets, quasi tots en aquell país (hi ha cinc nets que
    viuen a Barcelona).

Respon a Eduard Ferrer Vidal Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.