Josep Arasa i Ferrer

En Pepet feia carros, millor dit, feia les parts del carro que eren de fusta, el ferrer i el baster també participaven a la construcció.

A començament d’hivern encarregava les cargues de fusta que preveia per la feina de l’any. Utilitzava fusta del Montseny perquè era la que més aguantava la humitat. Els arbres als quals els hi cau la fulla (freixe i om) els volia tallats en lluna vella, i als que no els cau (alzina) tallats en lluna nova per evitar el corc.

Els carros es feien a la mida de l’animal (cavall, mula, matxo, somera o ruc). Es prenia la mida de la creu de la bestia amb un regle (l’alçada de les potes de davant fins al final de la crinera). Aquesta mesura era el diàmetre de la roda i d’aquí derivaven totes les altres mides, interior de la caixa, llargada dels tiradors, dels contratirants….

De carros n’hi havia diferents models segons la seva utilitat. El carro català o de pagès era el més habitual al Penedès, disposava d’una plataforma limitada per dos capçals i amb dues baranes. Un cop deslligat l’animal, uns barrots o descansos, situats un a cada braç i dos al darrera, permetien la immobilització del carro en posició horitzontal.

La tartana era un  carruatge lleuger amb vela i seients laterals per transportar persones, generalment de vuit passatgers. El carro de torn era per botes de vi, bocois o bidons d’oli que s’alçaven mitjançant un joc de cadenes accionades per un torn. El carro de trabuc es caracteritzava pel seu ràpid sistema de descarrega ja que deixava caure la caixa sense desenganxar l’animal. Les galeres tenien quatre rodes amb l’eix davanter giratori, s’utilitzaven per al transport de mercaderies pesants. Cap de les quatre generacions de carreters de cal Pepet havia construït una diligencia, i tan sols el seu pare havia fet un carro de morts.

Les vares dels carros és feien de faig o de freixe. Els frens amb fusta de figuera. El botons de la roda necessitaven fusta de freixe sense nusos assecada un mínim de deu anys. Els raigs eren de fusta d’alzina i s’encastaven al boto quan ja havia bullit durant tres o quatre hores. Un cop entrats els raig es deixava eixugar durant cinc o sis mesos Les corbes de les rodes també es feien amb fusta d’alzina. Una roda de carro normal tenia 16 raig i vuit corbes. Finalment el ferrer feia el cèrcol que, dilatat pel foc, s’encaixava a la roda.

L’any 1930 estaven matriculats a Vilafranca 207 carros de pagès, 6 tartanes, 2 cotxes, 110 carros de transport i 35 carrets-tartana. En temps més reculats –primer terç segle XIX- existia un servei de galeres que unien diàriament la vila amb Barcelona, amb València i amb els pobles del trajecte. A mitjans d’aquella centúria a Vilafranca hi havia tres agències de diligències. L’any 1962, el Pepet, pressionat pel progrés, va tancar el taller.