HISTÒRIES DEL PENEDÈS: CESAR MARTINELL A LES CABANYES

Deixa un comentari

Les Cabanyes és un poble particular. A Mas Goma, al costat de l’església,  va néixer el Dr. Torras i Bages (1846-1916), aquell bisbe de Vic que és va fer famós -entre d’altres coses- per sentenciar “Catalunya serà cristiana o no serà” (1892) i que tan es va esmerçar per defensar la llengua catalana.

Els seus carrers, igual que Nova York, s’anomenen amb nombres excepte el que rep el nom del seu bisbe. Disposen d’una església romànica (segle XI) dedicada a Sant Valentí on,  segons consta al web de l’ajuntament, es va establir “l‘ordre de l’hospital de Sant Joan de Jerusalem  cap al 1135 i hi instal·là la comanda de Sant Valentí de les Cabanyes, la primera que l’ordre fundava al Penedès i una de les primeres cases a tot Catalunya.  L’any 1306 s’efectuà el trasllat de la comanda hospitalera a Vilafranca del Penedès”.

Però a les Cabanyes també tenen un celler cooperatiu inacabat. Un projecte ideat per l’arquitecte Cesar Martinell.

En Cesar Martinell va néixer a Valls l’any 1888  i va morir a Barcelona l’any 1973. Va projectar una cinquantena d’edificis agrícoles (cellers, trulls, magatzems, …) fruit de la seva identificació amb la política agrícola de la Mancomunitat de Catalunya. Serveixin com exemple del seu treball els cellers de Gandesa, Pla de Santa Maria, Montblanc, Cornudella del Montsant, Pinell de Brai, Santes Creus, l’Albi, Falset, Pira, Rubí, Moja, Igualada, Aiguamiurcia, Llorenç, el Vendrell, Vila-rodona, Cabra del Camp…., entre d’altres.

L’any 1912 es va crear a les Cabanyes el Sindicat Agrícola Cooperativa- Unió d’Agricultors que és dedicava a activitats culturals, de consum, mutualistes i de venda de productes per a l’agricultura.

El 20 de novembre de 1919 en Joan Soler i Catasus va organitzar a casa seva una reunió de pagesos i hisendats per tal de fundar el Sindicato Bodega Agricola de les Cabanyes, que va impulsar entre els anys 1920 i 1921 la construcció del celler. L’any 1937 es fusionaren el Sindicato i la Cooperativa per fundar el Sindicat Agrícola de les Cabanyes.

El celler es va construir als afores del poble encara que actualment ja està dins la localitat. De les dues naus longitudinals que estava previst construir tan sols en van aixecar una, i dels 13.000 hectolitres que hauria d’haver estibat es van quedar en 7.000.

El recinte esta envoltat per un pati amb tanca i segons la descripció que ofereix Raquel Lacuesta en el seu llibre “Catedrals del vi” “Les naus estan cobertes amb encavallades de fusta suportades per pilars de totxo de secció quadrada i comunicades per un portal d’arc rebaixat i una arcuació parabòlica”.

El setembre de 1982 es van instal·lar al pati tines d’acer, i ara fa uns deu anys el celler va passar a mans privades.

 

 

Aquesta entrada s'ha publicat en HISTÒRIES DEL PENEDÈS el 15 d'agost de 2010 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.