HISTÒRIES DEL PENEDÈS: BELLVEI I LES GORRES DE COP
Deixa un comentariAl llarg del segle XIX i bona part del segle XX, a la llista de productes penedesencs més coneguts arreu de Catalunya -el vi i els seus derivats, els ous rossos, l’ànec mut,….- ocupava un lloc destacat la gorra de cop.
Les gorres de cop són uns barrets especials pels infants, que eviten que rebin cops al cap quan comencen a caminar; per això, tenen un sortint de secció semicircular tot al voltant i estan fets de palla. Durant dos segles la seva fabricació era exclusiva de Bellvei.
La localitat de Bellvei està documentada el segle XI com Castellum bellivicini, és a dir bella vista, per la seva situació de talaia. A Bellvei hi havia la torre de Tedbert de planta circular, reconstruïda i modifi cada l’any 1932 i integrada actualment dins l’edifi ci de Cal Roig. La torre no va ser mai un castell, sinó tan sols una fortalesa menor depenent del castell de Castellet, igual com tot el poble. Dependència que va durar fins el segle XVIII.
L’església parroquial de Bellvei és del segle XVII aixecada al mateix lloc en el qual es trobava la primitiva d’estil romànic. La seva construcció va ser un encàrrec de la baronessa d’Aguilar, antiga senyora de Castellet. Va esdevenir parròquia independent a partir de l’any 1859.
L’any 1800, quan Bellvei tenia uns cinccents habitants, el cisteller Roc Vidal va idear el que s’anomenaria la gorra de cop. Tal va ser l’encert de la descoberta que, a partir d’aquell moment, el cisteller va rebre el renom d’en Roc dels Gorros.
La fabricació del barret va ser tan important a Bellvei que, amb el temps, es van crear altres tallers, en els quals van arribar a treballar una seixantena de dones.
En aquests tallers, a més de gorres de cop hi feien cistelles, ventalls, joiers, etc…
La palla que s’utilitza per fer les gorres de cop és de sègol o de blat, tallada per netejar-la de nusos i de fulles. Un cop neta la palla es tanca en una caseta durant 24 hores, exposada al fum del sofre encès per desinfectar-la. Ajudats de la màquina, les cargoles, el didal, les ànimes, el motlle, els suros, les tisores… es va cosint la palla amb fi l encerat. Per acabar la gorra, es cus un galó, d’un centímetre d’amplada, al voltant de l’obertura de la gorra i s’hi afegeix un llaç de color rosa, blau cel o vermell. Les gorres es feien a la mida de l’encàrrec, i la més habitual era d’entre 47 i 51 cm de contorn de cap.
Amb els anys, l’ofici es va anar perdent i va ser el 1998 que l’Antònia Solé “La Tona” va fer la seva última gorra. Tenia 82 anys i des que en tenia 11 havia dedicat tota la vida a fer el que li havia ensenyat la seva mare.
L’any 2001 l’Ajuntament va impulsar una escola que havia de permetre recuperar i donar continuïtat a l’ofici de gorreter. A partir de 2006 es va crear l’Associació d’Amics per a la Recuperació i Promoció de les Gorres de Cop.
Les gorres de cop són uns barrets especials pels infants, que eviten que rebin cops al cap quan comencen a caminar; per això, tenen un sortint de secció semicircular tot al voltant i estan fets de palla. Durant dos segles la seva fabricació era exclusiva de Bellvei.
La localitat de Bellvei està documentada el segle XI com Castellum bellivicini, és a dir bella vista, per la seva situació de talaia. A Bellvei hi havia la torre de Tedbert de planta circular, reconstruïda i modifi cada l’any 1932 i integrada actualment dins l’edifi ci de Cal Roig. La torre no va ser mai un castell, sinó tan sols una fortalesa menor depenent del castell de Castellet, igual com tot el poble. Dependència que va durar fins el segle XVIII.
L’església parroquial de Bellvei és del segle XVII aixecada al mateix lloc en el qual es trobava la primitiva d’estil romànic. La seva construcció va ser un encàrrec de la baronessa d’Aguilar, antiga senyora de Castellet. Va esdevenir parròquia independent a partir de l’any 1859.
L’any 1800, quan Bellvei tenia uns cinccents habitants, el cisteller Roc Vidal va idear el que s’anomenaria la gorra de cop. Tal va ser l’encert de la descoberta que, a partir d’aquell moment, el cisteller va rebre el renom d’en Roc dels Gorros.
La fabricació del barret va ser tan important a Bellvei que, amb el temps, es van crear altres tallers, en els quals van arribar a treballar una seixantena de dones.
En aquests tallers, a més de gorres de cop hi feien cistelles, ventalls, joiers, etc…
La palla que s’utilitza per fer les gorres de cop és de sègol o de blat, tallada per netejar-la de nusos i de fulles. Un cop neta la palla es tanca en una caseta durant 24 hores, exposada al fum del sofre encès per desinfectar-la. Ajudats de la màquina, les cargoles, el didal, les ànimes, el motlle, els suros, les tisores… es va cosint la palla amb fi l encerat. Per acabar la gorra, es cus un galó, d’un centímetre d’amplada, al voltant de l’obertura de la gorra i s’hi afegeix un llaç de color rosa, blau cel o vermell. Les gorres es feien a la mida de l’encàrrec, i la més habitual era d’entre 47 i 51 cm de contorn de cap.
Amb els anys, l’ofici es va anar perdent i va ser el 1998 que l’Antònia Solé “La Tona” va fer la seva última gorra. Tenia 82 anys i des que en tenia 11 havia dedicat tota la vida a fer el que li havia ensenyat la seva mare.
L’any 2001 l’Ajuntament va impulsar una escola que havia de permetre recuperar i donar continuïtat a l’ofici de gorreter. A partir de 2006 es va crear l’Associació d’Amics per a la Recuperació i Promoció de les Gorres de Cop.
També cal que algú ens mostri, amb les seves mans, com fer les coses.
Un agraïment als que escriuent sobre les gorres de cop i als que inclouen en les seves fires aquesta artesanía.
Gràcies.