Josep Arasa i Ferrer

Mantenim un sistema administratiu excessivament rígid i burocratitzat.

Pocs pobles tenen la possibilitat de crear una administració nova, a Catalunya fa quasi trenta anys la vam perdre i la continuem perden a cada traspàs que ens arriba del govern espanyol. Vam copiar el sistema administratiu franquista, amb els mateixos defectes però amb menys papers. Amb els anys l’administració a informatitzat les instàncies, no les ha suprimit.

CiU va calcar el sistema burocràtic, i va fer del cos de funcionaris un conjunt de persones addictes, en molts casos inoperants però fidels, que tan s’utilitzaven per servir al ciutadà, com per emplenar mítings.

Han canviat els governs i l’aparell funcionarial ha rebut la sotragada corresponent. Han entrat nous càrrecs, i s’han remodelat serveis i seccions. Però ningú ha canviat el sistema de gestió.  Ni el sistema d’ingrés, ni s’ha creat cap escola d’administració pública que millori la formació.

En el darrer Construmat un arquitecte mostrava habitatges modulars fets amb material reciclat, ecològics i bastants amplis, a preus molt econòmics (60.000 euros). Davant la gravetat del problema de l’habitatge sembla que aquesta pugui ser una bona solució. Han passat els mesos i cap servei de l’administració ha anunciat la propera construcció de pisos amb el sistema mostrat a la fira, ni tan sols com a experiència pilot.

I vostès es preguntaran, es que els arquitectes de la Generalitat no van visitar Construmat? oi tant que ho van fer! pràcticament tots i totes en horari feiner. És que no van parar atenció a l’experiència? ben segur que sí. És que el sistema constructiu no era bo? esta clar que si, així ho testimonien experiències semblants realitzades a l’estranger. És que els polítics no estan interessats en solucionar el problema de l’habitatge car? estic convençut que si.

Però l’administració és un cos tant compartimentat de responsabilitats, tan mancat de motivació i tan rígid, que qualsevol decisió que trenqui la rutina es difícil que surti a la llum. Les noves experiències o les solucions imaginatives i diferenciades s’ofeguen entre paperassa i càrrecs.

Parlava no fa gaire amb un funcionari i em deia que ni el migrat sou que guanya, ni la confiança dels seus superiors no li permeten tenir idees; i si en té, ja correra prou el seu cap per fer-les seves davant del seu immediat superior.

I entre tant milers de  persones continuen sense pogué accedir a un habitatge.