HA COMENÇAT LA VEREMA

Deixa un comentari

Segons les guies especialitzades hi ha veremes que donen vins excel•lents, molt bons, bons, regulars o dolents. La que ha començat ara amb el chardonay, sens dubte, serà qualificada com la verema de la desesperació.
La desesperació dels pagesos que no saben a quin preu els hi pagaran l’any d’esforç, de treball i inversió. Pagesos que, com mai havia passat, han de fer una trista professo de mendicants demanant que algun elaborador els hi admeti la collita, fins i tot sense conèixer el preu de compra. (segueix)

Els cellers estan plens d’excel•lents collites anteriors i, malgrat els esforços exportadors, no augmenta la venda de vi. Unes lògiques lleis de circulació, uns elevats preus de les ampolles a les taules dels restaurants, una manca de promoció, unes politiques europees contradictòries i la incapacitat dels nostres polítics per trobar solucions imaginatives, han omplert els cellers i el desànim de la pagesia.
Una tractorada a Vilafranca i una pancarta reivindicativa al proppassat Firagost de Valls en el que es demanava l’abstenció “per les eleccions politiques del 2010” reflecteixen l’estat d’ànim del sector.

Avui, és fàcil de trobar en els nostres supermercats excel•lents vins estrangers per preus que no superen els dos euros. Per tal de ser competitius i sobreviure, els nostres elaboradors es veuen obligats a exportar els seus caldos de qualitat a un euro per cada ampolla situada en el lloc de destí de les prestatgeries dels supermercats europeus.
Les grans superfícies estan oferint cava de qualitat -brut reserva (36 mesos)- a 2,35 euros. Si d’aquesta quantitat hi restem el import del vidre, el de les etiquetes, el transport, el temps de repòs, la promoció, la manipulació, els beneficis del venedor i de l’elaborador, etc, quin es el preu que és paga per litre de most, o per la verema al pagès?.
Amb aquets preus i amb aquesta competència no poden sobreviure ni els elaboradors, ni els pagesos.
Davant d’aquest disjuntiva tan sols queda buscar noves aplicacions al raïm, cercar utilitzacions industrials, farmacèutiques, o alimentaries que permetin sobreviure a la pagesia. Si tenim en compte la dimensió de les propietats i la capacitat de gestió de la nostra pagesia, comprendrem que aquestes no són recerques que puguin realitzar individualment. L’única institució capaç de realitzar i coordinar aquesta investigació és el nostre govern, que fins ara, i tal com és habitual amb el conseller Llena, manté la mateixa ineficàcia de sempre i un silenci sepulcral.

La vinya viu en territoris pobres on gairebé tan sols sobreviu aquest conreu. Si deixem ermotar aquesta terra, ultra perdre una part de la nostra cultura, aboquem Catalunya a la desertització d’un bon tros de l’interior. Esperar la grisor de les nostres poblacions perquè els seus habitants hagin sortit a la recerca de nous treballs, o esdevenir una reserva indígena transformant cada masia en un hostal de turisme rural per a ciutadans desitjosos d’experiències verdes i transformar a cada pagès en el seu cambrer, no són alternatives per a salvar -a llarg termini- el territori.

Ja se que no viuen pagesos al passeig de Gracia, que no hi ha vinyes a la Plaça de Sant Jaume, que els restauradors de Barcelona són els que més guanyen per cada ampolla de vi que obren, i comprenc que els polìtics siguin conseqüents amb els seus electors i busquin vots allà on més en tenen: a la ciutat; el que els obliga a donar prioritat a les solucions urbanes malgrat que la resta de territori s’afoni. Però tossudament, soc dels que volen viure al país que hi ha més enllà de la Diagonal -encara que aquí siguem pocs electors i ells tan sols vinguin cada quatre anys a demanar el vot o periòdicament a inaugurar algun pon i menjar un bon àpat- i per això tinc el dret i el deure d’exigir solucions immediates.

Aquesta entrada s'ha publicat en Sense categoria el 20 d'agost de 2009 per Josep Arasa

  1. L’empresa que més compra raïm del Penedès és Freixenet, quan ja estava escrit el post anterior va anunciar que aquest any pagara el raim a 27 cèntims, un 15% menys que l’any anterior.
    L’Associació de Viticultors del Penedès, les JARC, ASAJA, i URAPAC, han aixecat la seva veu per exigir un preu mínim de subsistència, que consideren de 42 cèntims.
    El silenci continua a la Conselleria d’Agricultura.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.